Josep Planas, 1722

Nom
Josep /Planas/
Nom(s) de pila
Josep
Cognom(s)
Planas
Defunció del pare
Els curadors actuen per compte seu
Nota: Josep Planes (hereu) ha de ser necessàriament infant quan es mor son pare.
Capítols matrimonials
Capítols matrimonials
Naixement d’un fill
Defunció d’un fill
Capbreu
Nota: Atorgat per Lluís Soler i de Peguera, senyor del terme a Josep Planas.
Nota: Llegiu-lo a "Històries"
Defunció d’un fill
Nota: Albat
Defunsió d’una filla
Nota: Albat
Defunsió d’una filla
Nota: Albat
Àpoca
Defunció d’un fill
Defunció d’un fill
Nota: Josep Planas, jove pagès... assistència de 10 capellans
Naixement d’un fill
Testament
Defunció de la muller
Defunció
Identificador únic
383CEB6DED6ADC4C99ADB52AE5CE42C90000
Darrera modificació
23 Febrer 202416:31:17
Autor de la darrera modificació: toniplanas
Família amb els pares
pare
1641
Naixement: Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Defunció: 8 Juliol 1641
mare
germana
ell mateix
Família per part de pare amb Caterina Pous
pare
1641
Naixement: Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Defunció: 8 Juliol 1641
madrastra
Naixement: Bonsfills (Vallmanya), Pinós, Solsonès, CAT
Família amb Francesca Celva
ell mateix
esposa
fill
1697
Naixement: Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Defunció: 12 Novembre 1697Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
fill
fill
filla
Família amb Caterina Alsina
ell mateix
esposa
fill
1752
Defunció: 18 Desembre 1752
fill
fill
filla
filla
fill
filla
filla
Els curadors actuen per compte seu
Capítols matrimonials
Capítols matrimonials
Capbreu
Àpoca
Testament
Defunció
Els curadors actuen per compte seu

Josep Planes (hereu) ha de ser necessàriament infant quan es mor son pare.

Capbreu

Atorgat per Lluís Soler i de Peguera, senyor del terme a Josep Planas.

Llegiu-lo a "Històries"

Capbreu

Capbreu

Atorgat el 25 de gener de 1701

Vinculació del castell de Sant Mateu a la família Planas

Transcripció literal extreta de l’opuscle «Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal» de Joan Planas i Martí (1969). (pàgines 13, 14 i 15)

Trobem documentada, per primera vegada, la vinculació, en la nostra família, del castell de Sant Mateu, mitjançant el «capbreu» (2) atorgat, el 25 de gener de 1701, per Lluís Soler i de Paguera a Josep Planas, davant del notari reial Francesc Madriguera. Per raó de dita escriptura, el confessant, de son grat i certa ciència, lloa, aprova, ratifica i confirma, o be nou estableix, a favor de Josep Planas, de Sant Mateu de Bages, i dels seus successors, perpètuament, tot aquell mas anomenat mas Corts, habitat i afocat amb la casa, terres, honors i possessions, així com els altres masos, anomenats mas Cardó i mas de la Vila, units amb les terres i dit mas Corts; com també tots els drets i pertinences d'aquells que tenia i posseïa Josep Planas, en el terme de Sant Mateu, amb totes les entrades i eixides, drets i universals pertinences. Les terres dels esmentats masos, que formaven una unitat de finca amb l'anomenada de les Planes i que comprenien el castell de Sant Mateu i la capella annexa de Sant Miquel, es descriuen en l'escriptura, seguint amb detall minuciós la línia completa de termenal. Ometent certes repeticions innecessàries, l’expressada descripció diu així:

«Els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor d'Esbert, en el cap de la costa d'Antius, que avui posseeix el pare rector del Col·legi de Sant Ignasi, de la Companyia de Jesús, de la ciutat de Manresa, i amb terres de mas Sabaté; dita plana de pedra calà va sent tot cingle ençà fins al cap de la Coma d'en Po... i que avui posseeix dit pare rector de Sant Ignasi, i abans posseïa n'Esbert; i va seguint dit cingle ençà de la Baumassa i després davalla a la dita Coma d'en Ponç, que posseeix dit rector, on hi ha termes, i torna fins baix el torrent i va seguint torrent avall fins a mitja obaga, segons és termenat, i després torna i segueix fins al cingle de la Plana del Roure, després puja i s'entorna enllà fins a la Plana de la Cunilla, que és del mas Sabater,  segons  és termenat,  i  puja  després  pel  collet amunt l'ambiet fins al cingle gros més alt de l'ambiet i se'n va cingle enllà fins al racó i davalla pel racó avall segons està termenat i davalla torrent avall nomenat antigament del Sallers, fins al cingle gros de la Baumassa a migdia de les costes d'en Portella, que avui posseeix Magí Riera, i va per un torrent amunt, segons està termenat, i puja fins al camí misser, o d'anar a missa, que va de la Portella a Sant Mateu, i després va per una paret mestra i entra en el cingle i va cingle ençà fins al Collató i passa avall segons les termes que allí son, i després amb el torrent que parteix del castell de Sant Mateu, que corre quan plou, i va torrent avall i puja la costa amunt fins dalt del cingle gros del Comellar d'en Lletjardes, i després se'n puja pel collet amunt fins dalt, en el camí misser, o d'anar missa, que parteix de dit mas Lletjardes, a ponent puja fins al cingle gran que és el cingle del termenal, i puja pel camí amunt fins al cingle gran segons està termenat, i se'n va tot cingle ençà fins al Clot, dit de la Vinya Vella de Joan Pla, i puja fins a l'altre cingle gros, segons està termenat i se'n va tot cingle ençà fins al camí d'anar a missa, que va de les Co... a Sant Mateu, i se'n va de dit cingle ençà fins al camí que va de casa del dit Joan Pla a les Planes, I travessa dit camí fins al cap de la Costa i davalla per la Costa avall fins al torrent que ve de Picalqués o de la Solana de Francesc Aloy, i se'n va torrent avall i després gira i trenca pel de la Costa enllà, passant el torrent, tot Solana amunt, afrontant a els honors de dit Francesc Aloy i travessa altre torrent, segons està termenat, fins al sot del Comellar de les Oliveres, que és de dit confessant i afronta amb el torrent que parteix de la font de la Sala i passa el torrent i puja costa amunt fins al Puig de la Sala, segons està termenat, fins dalt quasi en la costa del Puig, segons està termenat, a tramuntana amb la costa d'en Puig de la Sala, segons està termenat, i se'n va per la solana enllà fins al torrent més avall del salt de Trujarols, segons està termenat, i se’n va pel torrent avall vora la font de les Corts de Solernou, segons està termenat, i puja envers sol ponent per la Sarreta amunt, segons està termenat, i se'n va tot Serra avall, segons està termenat, i va per la Solana avall fins a la Rocassa, i passa el torrent i puja per un xaragall amunt que afronta amb un collet de la Costa, de dit Torras de Solernou, i puja fins Cingle gros de les feixetes, segons està termenat, i va seguint dit cingle fins a l'indret de la font de Sant Miquel, i baixa fins baix a un altre cingle que hi ha, i va seguint dit cingle enllà confrontant amb els honors de n'Esbert, d'Antius, que posseí dit pare rector de la Companyia de Jesús, i va tot cingle enllà fins al sot davall de la vinya».


(2) Era anomenat «capbreu» l’instrument de reconeixement de drets, especialment emfitèutics, per a evitar prescripcions de drets nascuts d’un contracte anterior.