Ca l'Agustí

Sebastià Planes1578

Name
Sebastià Planes
Given names
Sebastìà
Surname
Planes
Birth of a son
#1
Pere Planes Figuera
Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a daughter
#2
Joana “Janota” Planes Figuera
Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#3
Jaume Planes Figuera
Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#4
Salvador Planes Figuera
Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

ResidenceFrancesca FigueraView this family
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Note: Al seu testament, Sebastià diu que vol ser soterrat al vas de la “casa de les Planes”. Això ens fa pensar que la casa ja existia i la família va habitar-la, malgrat que amb anterioritat pogués haver residit en algun dels masos dels que era propietari com el de Cardó, dins del terme del castell.
Orígens dels Planes a Sant Mateu
Vegeu-ne descripció a històries
between 1501 and 1594

Batlle de Sant Mateu between September 30, 1561 and September 2, 1565

Will between 1543 and 1565

Note: 3 testaments no localitzats:1543, 1557 i 15/03/1565. Apareixen repetidament ressenyats als índex juntament amb el de 1578 (que s'ha localitzat), com si fossin de la mateixa persona. En aquests index s'hi esmenta que és "ereu de las Corts, Cardo, Conill y Villa y propietari de Cremats y Cererols en lo terme de Sta Maria de Gayá". En un altre se l'anomena "amo" per comptes d'hereu. Tanmateix al testament localitzat no esmenta les propietat de Gaià.
Death of a wifeFrancesca Figuera
between 1563 and 1594

Note: Dates entre el darrer testament i el del seu fill Pere on declara llurs pares difunts. Probablement difunta abans del 1578 (no s'anomena al testament del seu marit Sebastià).
Will August 10, 1578
Note: Conservat el text íntegre.
Death of a daughterJoana “Janota” Planes Figuera
after 1578 (on the date of death)

Death of a sonJaume Planes Figuera
before 1594

Death between 1578 and 1594

Note: Dates entre el seu darrer testament i el del seu fill Pere on declara llurs pares difunts
Unique identifier
6089B791BEB5CF4885C07869A25BE8300000

Last change April 20, 201915:43:58

by: Toni Planas Vilà
Family with Francesca Figuera - View this family
himself
wife
son
daughter
son
son

Residence
Al seu testament, Sebastià diu que vol ser soterrat al vas de la “casa de les Planes”. Això ens fa pensar que la casa ja existia i la família va habitar-la, malgrat que amb anterioritat pogués haver residit en algun dels masos dels que era propietari com el de Cardó, dins del terme del castell.
Will
3 testaments no localitzats:1543, 1557 i 15/03/1565. Apareixen repetidament ressenyats als índex juntament amb el de 1578 (que s'ha localitzat), com si fossin de la mateixa persona. En aquests index s'hi esmenta que és "ereu de las Corts, Cardo, Conill y Villa y propietari de Cremats y Cererols en lo terme de Sta Maria de Gayá". En un altre se l'anomena "amo" per comptes d'hereu. Tanmateix al testament localitzat no esmenta les propietat de Gaià.
Will
Conservat el text íntegre. Sebastià s’hi presenta com a Batlle de St. Mateu. No anomena les propietats esmentades als índexs. Salvador (fill) 10 lliures per si un dia es casa Jaume (fill) li paga deutes contrets a Manresa Janota (si ho entenem bé) (filla) té empenyorada la casa i mas on viu. Diu que se li aixequi l’empenyorament i se li permeti viure i explotar el mas de franc durant 4 anys. Nomena hereu el seu fill Pere i en defecte d’aquest el seu fill. Recorda que té preferència el major sobre el menor i els homes sobre les dones. Marmessors: els fills Salvador i Pere i un germà anomenat Jaume No anomena l’esposa (potser que ja sigui morta) Vol ser soterrat al vas de la casa de “Les Planes”.
Death
Dates entre el seu darrer testament i el del seu fill Pere on declara llurs pares difunts
Sebastià Planes. Orígens dels Planes a Sant Mateu.

Els primers Planes documentats a Sant Mateu de Bages s’anomenaven Sebastià. Amb aquest nom hi ha enregistrats cinc testaments als índexs de l’arxiu parroquial: 1501 (davant  mossèn Pere Bru), 1543, 1557, 15/03/1565  i 1578, dels quals solament n’hem localitzat el darrer.

Per aquests documents coneixem que

  • Sebastià Planes era amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila a Sant Mateu, i de Cremats i Cerarols, al terme de Santa Maria de Gaià.

Disposem d’uns capítols matrimonials, document dipositat a l’ACA i procedent dels protocols notarials de Cardona:

  • Atorgats per Joan Planes i Joana Civila el febrer del 1553. On el notari hi fa constar que Joan és fill de Sebastià Planes de Sant Mateu, ja difunt (si be més endavant declara obrar amb consentiment dels seus pares), però deixa en blanc el nom de la mare i als capítols de consentiments tampoc aporta més informació.

Dos documents més:

  • Una àpoca, datada el 30/09/1561 atorgada per Joan Pastor de Gaver
  • La creació d’un fons de caritat datat el 02/09/1575.

En ambdós s’anomena a Sebastià Planes com a Batlle de Sant Mateu.

Registres als índexs dels testaments atorgats per Francesca Figuera:

  • Datats els anys 1546, 1548 i 1563, on consta com a esposa de Sebastià Plenas. Malgrat que en desconeixem el contingut està confirmat pels testaments del seu fill Pere datats el 1594 i 1599 als que sí que hem tingut accés.

La dispersió de dates fa pensar que estem parlant de com a mínim dues persones diferents anomenades Sebastià i localitzades a Sant Mateu entre 1501 i 1578. La relació entre elles probablement fou la de pare/fill però bé podria tractar-se d’oncle/nebot. En qualsevol cas un era hereu de l’altre.

Del testament de 10 d’agost de 1578, que hem pogut consultar, n’extraiem les següents dades:

  • Es presenta com a batlle de Sant Mateu.
  • No anomena l’esposa (tal vegada ja sigui morta)
  • Fills: Pere (hereu), Jaume, Salvador i Joana (Janota)

Mas i castell de les PlanesMalgrat que al testament no detalla les propietats, entre el patrimoni que llegava hi hauria les cases de Corts, Cardó, Conill, Vila, esmentades anteriorment i les de Solà i Sabater, ressenyades a la «Monografia del poble de Sant Mateu» de mossèn Valentí Noguera el 1904 que, amb la capella de Sant Miquel, formaven una unitat, un conjunt: el terme del castell de Sant Mateu, als peus del turó on encara s’hi mantenen dempeus restes de les muralles i d’altres elements. I probablement encara alguna de més allunyada com la de Guardiola. Que la capella també li pertanyia ens ho fa pensar el seu darrer testament, on deixa constància que havia lliurat als jurats del poble la campana, i encara no l’hi havien retornada.

Aquesta capella d’origen romànic, resta encara dreta. Però ni rastre de les cases: desaparegueren segles enrere i les ruïnes que deixaren foren trossejades i convertides en grava quan es va construir la carretera. A primeries del XX foren arrencats els fonaments de les cases, i el terreny on aquestes descansaven, llaurat per tal d'apariar un camp de conreu.

El primer document que demostra de forma inequívoca la possessió per part dels Planes d’aquells masos, la capella, les terres i fins i tot el castell, amb una descripció acurada dels termes de la propietat, és un capbreu atorgat el 25 de gener de 1701 per Lluís Soler i de Paguera a Josep Planes —us descendent d’en Sebastià—  davant del notari reial Francesc Madriguera. No hem localitzat aquest document però en Joan Planas i Martí al seu llibre  «Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal» (1969) en dóna una àmplia ressenya i el transcriu parcialment.

El mateix autor dóna a entendre que ha tingut accés al testament de 1565 on Sebastià Planes, davant el rector de Sant Mateu hauria declarat ésser «hereu», entre altres, dels masos de les Corts, Cardó i Vila. O, com a mínim, així ho deuria entendre l’autor dels índex parroquials que, amb més probabilitat els hauria revisat. Que Sebastià es declarés hereu porta implícit que hi havia un «amo» anterior que el hi havia legat i el que té més números és «l’altre» Sebastià que apareix en documents de dates anteriors com el testament de 1501.

Sant Miquel de les PlanesPodem dons afirmar raonablement que els Planes, abans de 1565, ja eren amos del castell, el seu terme i les terres que l’envoltaven.

Abans del 1501, no hi ha cap constància ni rastre del cognom Planes a Sant Mateu. A tall d’exemple en un document datat per Pasqua Florida del 1411, transcrit a l’esmentada monografia de mossèn Noguera, amb un inventari de les donacions dels prohoms de Sant Mateu per a un fons de caritat, no hi consta cap Planes. Tampoc al fogatge de 1497, en canvi ja figura al de 1553.

Quina és dons la procedència de la nissaga Planes? Un dels camins per esbrinar-ho que va seguir Joan Planas i Martí són les possessions de Cremats i Cerarols, al terme de Santa Maria de Gaià. Les indagacions el portaren a constatar que a Gaià no hi ha llibres de registre anteriors a 1936 i que Cremats i Cerarols estaven integrades a les parròquies de Cornet i Santa Eugènia de Relat. I els seus llibres de registre, anteriors al 1600, eren dipositats a l’Arxiu Diocesà de Vic.

PERE I JAUME DE PLANES

Els documents que en Joan Planas va localitzar en aquest arxiu fan referència al mas de les Planes de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, terme de Santa Maria de Gaià  (actualment d’Avinyò). També són capbreus, escriptures de reconeixement de domini senyorial a favor del paborde de la Seu de Vic (la finca era de senyoriu eclesiàstic). Un tràmit per evitar la prescripció dels drets que treien causa dels establiments perpetus (emfiteusi).

Un, datat el 02/08/1390, el signa Pere de Planes. L’altre, del 14/07/1427, el subscriu Jaume de Planes. Probablement un hereu o successor. Però, en el periòdic reconeixement de drets senyorials que es fa a la prebosteria de Vic per la masia de les Planes, l'any 1553 l’atorga un Gabriel Abellar, en la seva condició d'amo de la finca. Desapareix dons el cognom Planes com a titular. I aquest fet ocorre contemporàniament a l’establiment dels Planes a Sant Mateu.

Tanmateix, no localitza cap referència documental a les finques de Cremats i Cerarols. Tampoc hem pogut establir la situació de Cremats, però a uns 4,8 quilòmetres de les Planes d’Avinyò, i actualment en terme de Sallent i proper a Cornet, hi ha un mas anomenat Cererols.

Al fogatge de 1497 el cognom Planes consta censat a la Vegueria de Manresa al lloc d’«Avinyonet». Al de 1553 ja no hi apareix (ja hem vist que és present a Sant Mateu). En ambdós fogatges no hi figura el lloc d’Avinyó però els cognoms que hi apareixen recorden topònims i famílies d’aquest poble (Abadal, Illa, Portella, Posa, Verdeguer,...). De la mateixa forma, el cognom Abellar/Abeyar és enregistrat al veí lloc de Cornet. Cap altra referència al cognom Planes a Gaià, Santa Maria de Gaià, Cornet, o en tota la resta del veïnatge.

Tres dades circumstancials ens inclinen a recolzar la hipòtesi de Joan Planas en el sentit que el primer Sebastià Planes de Sant Mateu era originari  de Santa Eugènia de Relat i descendent de Pere i Jaume de Planes:

  • Concordança de cognoms.
  • Coincidència geogràfica de Cremats, Cererols amb el mas de les Planes al terme de Santa Maria de Gaià.
  • Contemporaneïtat entre l’establiment a Sant Mateu i el canvi de cognom en la titularitat de les Planes de Santa Eugènia.

Entre les diverses hipòtesis sobre el motiu de la migració a Sant Mateu, en destaquem dues:

  • Era un fadristern de les Planes de Santa Eugènia que va adquirir els masos i el castell de Sant Mateu. El matrimoni entre una pubilla d’aquella casa i un Abellar hauria fet canviar el cognom en la titularitat.
  • Va decidir «canviar d’aires» alienant el seu patrimoni a Santa Eugènia a un Abellar, per adquirir noves propietats a Sant Mateu.

El canvi s’hauria produït en el curt lapse entre 1497 i 1501. En tots dos casos la família hauria conservat les repetides finques de Cremats i Cerarols durant força temps. Atesa la quantia econòmica de l’operació que suposaria adquirir les propietats de Sant Mateu, sembla més factible la darrera.

Però en qualsevol cas es tracta d’hipòtesis poc fonamentades que solament ens permeten suposar –no pas asseverar- que el llinatge prové de Santa Eugènia de Relat.