Cal Canonge

Mort el seu germà Ramon i casat ell amb la seva cunyada, va haver-hi certa disputa hereditària dons, a dreta llei, la propietat corresponia a la seva neboda/fillastra Concepció Vilà Font, com a primogènita d'en Ramon. Finalment va haver-hi avinença i va passar a mans d'en Lluís i la seva descendència.

A les sis del matí, mentre estava caçant al pedregar del Grauet, li va esclatar el canó de l'escopeta. Els masovers de la Torre que estaven treballant al tros van sentir l'espetec i li van donar auxili, però les ferides eren importants i va perdre el dit gros de la mà.

En Lluís era un home compromés políticament i va militar a la Unió de Rabassaires des de la seva fundació. Durant la repressió que va seguir als fets d'octubre de 1934, el Canonge va ser undels milers de rabassaires que foren detinguts i apallissats. Durant la Guerra Civil va tenir protagonisme i això li va costar ser sentenciat a mort, però va estar de sort i va aconseguir que la pena fos commutada a trenta anys i, posteriorment, a vint anys i un dia. Quan va poder tornar a casa va reprendre la seva activitat de pagès, però no va deixar mai de banda les seves inquietuts. Era dels pocs pagesos del poble que llegia regularment el diari; se'l feia portar de Manresa i, desprès de llegir-lo, ell i el seu germà de cal Regueret explicaven les noticies de la política nacional i internacional a la resta de pagesos del poble.

El setembre de 1957 en Lluís va pagar 2000 pessetes en efectiu a en Salvador Boladeras de cal Gardela, i va redimir el cens de la cinquena part de les collites. El cens s'havia estat pagant als amos del Tatger, primer, i de cal Gardela desprès, des de l'establiment original el 1764.