L'Angeleta era una dona de gran vitalitat i de fermes conviccions religioses (una missaire acèrrima, amiga dels capellans). Com el seu home va haver de passar-les de tots colors bàsicament per culpa de la guerra. Va veure com se li morien tres fills: Una filla de 1,5 anys, la Consol, va morir de Còlera. Una altra de 22 anys va morir durant les primeries de la guerra (no hi havia metges, doncs eren al front) i la tuberculosi va matar la Candelària. Poc després, el seu fill Ton era cridat a la guerra i hi va morir al front de Balaguer bo i deixant una vídua i dues bessones. Joan, el darrer fill també va ser cridat a la gerra i va acabar près. Integrat a una brigada de presoners va treballar en la reconstrucció de ponts i infraestructura. Tan l'Isidre com la seva dona Angeleta havien de tenir una fortalesa de caràcter inmensa per poder superar aquells tràngols.
La parella formada per l'Isidre i l'Angeleta deuria ser prou pintoresca: Ella: una creient i disciplinada cristiana, ell: un burleta que s'en fotia de "Deu i sa Mare".
REFERÈNCIES ORALS:
De Maria Vilà, Josep Planas.
Jo la recordo ja que va morir quan tenia 6 anys. Era extremadament carinyosa (suposo que el record d'un infant tampoc no podia ser altre). La recordo curant-se entretingudament una cama que s'embolicava amb gasses i que hi tenia sempre permanentment mal. Va estar malalta i jo sortia a collir flors de campanetes, pipiripips i camamilles per fer-li ramets embolicats amb el paper de plata de la xocolata. Ella ho agraïa infinitament des del llit.
La Maria Vilà i el Ton Planas afirmaven que l'Angeleta va passa un disgust quan el Ton, al cap de pocs anys de ser a casa, va decidir entrar a treballar a la indústria ja que veia que la terra no donava per viure ni treballant de sol a sol. L'Angeleta havia lluitat tota la vida per viure com uns pagesos, de la terra i de la feina pròpia. Allò de treballar per altri i a la indústria li deuria semblar una rebaix o una traïció.
El pare m'explicava que l'Isidre, el seu home , que tampoc no li agradava la idea de deixar de dependre de la terra però que es conformava amb poder conservar-la i poder seguir treballant-la. Entenia que el Ton no s'acoformés amb el poc que la terra li podia donar, que cada dia era menys.
Pep Planas i Vilà
13/03/1999