REFERÈNCIES ORALS: Indirectes d’Angeleta Ballonga i Isidre Vilà a través d’Isabel Santamaria, Maria Vilà i Ton Planas.
La majoria de les referències orals, quasi mai positives, tenen l'origen en la seva filla Angeleta que, tot i que afirmava que son pare era prou bon home, no en podia dir gaire de bò.
Li podem suposar una vida molt itinerant: Torredenegó, Enfesta, Rajadell, St Joan... que coneguem.
En algun moment hauria tingut contacte suficient amb feines amb bestiar de peu rodó per poder exercir com a professió complementària la de tractant d'aquests animals i, segurament, aquesta segona activitat li reportaria certs ingressos econòmics més enllà de la pura subsistència que solien donar les feines de treballar directament la terra. Així el 1882 hauria pogut comprar, de nova planta, la casa de Cal Vermell de Sant Joan, per establir-s’hi en casar-se amb la seva primera muller, Maria Casals.
A Cal Vermell no hi havia gaire terra pròpia: Un tros de regadiu a Mas d'en Pla (que encara avui es conserva, per bé que menat per d'altres pagesos jubilats, i com a distracció no pas com mitjà de vida). La major part de la terra seria menada a parts amb els propietaris. Fins la dècada dels 60 es menaven un olivar cap al Llobet, una vinya cap a la Morera, un regadiu al costat del canal, fins que hi van fer el camp de futbol. Totes aquestes terres (i pot ser algunes més) de petites dimensions i molt esparses. Probablement totes venien del temps de l'establiment de Joan Ballonga i Maria Casals.
Alternava dons les feines de pagès i de tractant de bestiar (als documents, apareix com a llaurador o jornaler). Segons testimoni de la seva filla solia acudir a fires a comprar rucs que s’encarregava d’enjouar (ensinistrar) i que després revenia. Procurava ensenyar aquesta feina al seu gendre Isidre Vilà, que es veu que no li acabava d’anar bé, ja que els rucs son molt fets a la seva. Un dels seus néts, Joan Vilà, l'hauria acompanyat en més d'una ocasió en la tasca del trasllat del bestiar, segons testimoni d'Isidre Vilà.
Aquest ofici, amb els anys, li hauria reportat un patrimoni considerable que guardava en metàl·lic en un bagul (que encara corre per casa) sota pany i clau, mentre a casa les feia passar magres. En certa ocasió la seva filla Angeleta i el seu marit Isidre van espiar pel forat del pany, com contava en secret la petita fortuna de monedes, deia que eren d’or... A la història no li falten elements de faula.
Les opinions coincideixen a descriure en Joan com un home de caràcter difícil. Feia treballar la seva filla al costat dels homes en les feines dures del camp. També tenia una dita que afirmava que “si mai la gorra li sabia el pensament prou la foteria al foc”.
L’únic testimoni que queda en sentit positiu és el de la seva filla Angeleta que, malgrat tot, afirmava que son pare era prou bon home. Testimoni que s’encarregava de complementar el seu marit Isidre, afirmant que, efectivament era molt bon home, llàstima que només ho era per ell.
També sembla que els darrers anys de la seva vida va perdre la xabeta. Ja malalt rebia moltes visites. Un dia, una d’elles, en marxar va retornar a la família una quantitat de diners que el vell li acabava de donar. Quan va ser mort, de diners, si n'hi havien hagut, ja no en quedaven gaires.
L’origen del nom de Cal Vermell
Maria Vilà assegura que l’Angeleta sempre deia que el seu pare procedia de Cal Vermell d’Enfesta (La Molsosa, Solsonès, parròquia de Calonge de Segarra, Bisbat de Vic), i per això la casa que va comprar a Sant Joan va dir-se, i encara se’n diu, Cal Vermell.
A la documentació consultada no hi ha cap referència a Enfesta. Els seus pares eren de Castellvell, terme d’Olius, al Solsonès. A l’acta de defunció d’en Joan es fa constar que era de Torredenegó, terme de Llovera, també al Solsonès, malgrat que no consta al Llibre Sagramental de Batejos 3 de Llobera 1790/1851, on sí que s'enregistren els seus dos germans Maria i Antoni. Per tant la família hauria viscut durant un cert temps a Torredenegó. Tant als capítols matrimonials amb Maria Casals com al contracte de compravenda de Cal Vermell, afirma ser veí de Rajadell.
Del seu primer matrimoni van néixer tres filles: Àngela, Teresa i Maria, però solament va subsistir la primera. En segones núpcies es casà amb Rosa Roca Pintó. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren tres fills i una filla. Tots morts prematurament menys la filla Candelària Ballonga.
Rosa va néixer a Enfesta, probablement a Cal Vermell, dons la casa encara fins avui conserva el cognom Roca. No sembla factible però, que la casa de Sant Joan pregués el nom per la procedència de la segona esposa. Una hipòtesi més plausible seria que en Joan s’hi hagués estat per mosso abans d’anar a viure a Rajadell. Però és solament una suposició gens fonamentada.
Josep Planas i Vilà
revisat per Toni Planas 11/12/2010