{"id":157,"date":"2008-12-29T00:50:10","date_gmt":"2008-12-28T23:50:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=157"},"modified":"2017-08-27T21:27:06","modified_gmt":"2017-08-27T20:27:06","slug":"batalla-de-balaguer","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=157","title":{"rendered":"Batalla de Balaguer"},"content":{"rendered":"

Santjoanencs al front del Segre<\/strong><\/span><\/h4>\n

Es coneix com a Batalla de Balaguer<\/strong> la contraofensiva fallida de l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 durant la guerra civil, entre el 22 i el 28 de maig del 38, per tal d’eliminar el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre pels nacionals, que havien ocupat Balaguer el 6 de maig i situat el front a la l\u00ednia del Segre. En ella s’hi varen veure involucrats diversos santjoanencs i hi mor\u00ed el nostre avi, Antoni Vil\u00e0 (Ton de cal Vermell)<\/a>.<\/p>\n

Cronologia d\u2019esdeveniments previs en el context de la Guerra Civil Espanyola (1938)<\/strong><\/span><\/h4>\n
\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

22 de febrer<\/span><\/p>\n<\/td>\n

Cau Terol a mans de l\u2019ex\u00e8rcit feixista. Havia sigut reconquerida a primers d\u2019any per l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0.<\/td>\n<\/tr>\n
6 de mar\u00e7<\/span><\/td>\nEnfonsament del creuer feixista \u201cBaleares\u201d. Barcelona \u00e9s bombardejada per l\u2019aviaci\u00f3 italiana.<\/td>\n<\/tr>\n
10 de mar\u00e7<\/span><\/td>\nEls feixistes reconquereixen Belchite.<\/td>\n<\/tr>\n
14 de mar\u00e7 <\/span><\/td>\nCauen Alcany\u00eds i Calanda (Terol).<\/td>\n<\/tr>\n
16 al 18 de mar\u00e7<\/span><\/td>\nBombardejos continuats de Barcelona per l\u2019aviaci\u00f3 italiana. De fet s\u2019aniran repetint tamb\u00e9 amb la participaci\u00f3 de l\u2019aviaci\u00f3 alemanya.<\/td>\n<\/tr>\n
28 de mar\u00e7<\/span><\/td>\nCau Barbastre.<\/td>\n<\/tr>\n
29 de mar\u00e7<\/span><\/td>\nEls feixistes prenen Fraga.<\/td>\n<\/tr>\n
3 d\u2019abril<\/span><\/td>\nRetirada republicana de Lleida. El Cos d\u2019Ex\u00e8rcit Marroqu\u00ed a les ordres del general Yag\u00fce pren la ciutat.<\/td>\n<\/tr>\n
4 d\u2019abril<\/span><\/td>\nCau Morella (Maestrat).<\/td>\n<\/tr>\n
6 d\u2019abril<\/span><\/td>\nEl feixista \u201cCuerpo de Ej\u00e9rcito de Navarra\u201d entra al Pallars, l\u2019endem\u00e0 ocupa Tremp i, sense resist\u00e8ncia, progressa cap a la Val d\u2019Aran.<\/td>\n<\/tr>\n
 <\/td>\nCau Balaguer (La Noguera) sota control del \u201cCuerpo de Ej\u00e9rcito de Arag\u00f3n\u201d, comandat pel general Jos\u00e9 Moscard\u00f3 Ituarte.<\/td>\n<\/tr>\n
10 d\u2019abril<\/span><\/td>\nLa 53\u00aa Divisi\u00f3 feixista creua el Segre, arriba a la Carretera Lleida-Pigcerd\u00e0 i estableix al Cap de Pont de Balaguer.<\/td>\n<\/tr>\n
15 d\u2019abril<\/span><\/td>\nL\u2019ex\u00e8rcit feixista assoleix la Mediterr\u00e0nia a l\u2019al\u00e7ada de Vinar\u00f2s tallant la zona republicana en dos. Catalunya resta a\u00efllada de Madrid i Val\u00e8ncia.<\/td>\n<\/tr>\n
17 d\u2019abril<\/span><\/td>\nEls feixistes entren a la Val d\u2019Aran pel Port de “la Bonaigua. La 43 Divisi\u00f3 republicana queda encerclada a Bielsa.<\/td>\n<\/tr>\n
18 d\u2019abril<\/span><\/td>\nEls feixistes arriben a Tortosa.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n\n\n\n\n
\"El<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
L\u00ednea del front a l’abril del 1.938. Font: Universitat de Lleida<\/span><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

L’aven\u00e7 feixista es veu deturat a les fronteres naturals de l’Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa, tot i que assoleix establir alguns caps de pont a les ribes esquerres, com el de Balaguer (Noguera), que abasta les poblacions de La Sentiu de Si\u00f3, la R\u00e0pita i Vallfogona de Balaguer formant un semicercle defensiu al davant d’aquest pas sobre el riu Segre.<\/p>\n

Aquesta aturada va propiciar la reorganitzaci\u00f3 dels republicans i la preparaci\u00f3 de la contraofensiva que tindr\u00e0 dues fases: el maig al llarg de la Noguera Pallaresa i del Segre i el juliol a l’Ebre. Per preparar-la l’Ex\u00e8rcit republic\u00e0 es refor\u00e7a amb nous contingents de reclutes i reservistes. Es criden a files diverses lleves, com la del 1941, m\u00e9s coneguda per “Quinta del Biber\u00f3”. Joves nascuts l’any 1920 i que entraran en combat amb 17 i 18 anys. Per\u00f2 tamb\u00e9 reservistes de molta m\u00e9s edat com els de la lleva del 27, de 32 anys. \u00c9s el cas de l’Antoni Vil\u00e0 i Ballonga (Ton de Cal Vermell).<\/p>\n

Crida a files. Un dilema i una decisi\u00f3 arriscada<\/strong><\/span><\/h4>\n

El 27 d’abril en Ton, juntament amb altres reservistes de Sant Joan de Vilatorrada rep l’ordre d’incorporar-se a files a Barcelona, el dia 29. El seu germ\u00e0 Joan<\/a>, m\u00e9s jove, ja havia sigut mobilitzat abans i per aquelles dates la fam\u00edlia en desconeix el parador. En Joan estava casat i tenia un fill de curta edat (2 anys) l’Isidre. En Ton, tamb\u00e9 casat, tenia dues bessones de 6 anys: La Maria i l’Angelina. L’any abans, el 1937, havia mort la Candel\u00e0ria, germana d’en Ton i en Joan, a l’edat de 22 anys, de tuberculosi (els metges havien estat mobilitzats). La situaci\u00f3 de Cal Vermell, semblant a la de moltes llars per aquelles dates, no era doncs gens f\u00e0cil: dues fam\u00edlies que vivien b\u00e0sicament de l’agricultura i la ind\u00fastria privades dels bra\u00e7os m\u00e9s joves i amb tres criatures. Encara sort que quedaven els avis Isidre i Angeleta<\/a>, de 56 anys, la Isabel<\/a> (esposa d’en Ton) i la Pepeta <\/a>(d’en Joan) per anar tirant endavant. S’agreujaria m\u00e9s, amb en Ton mort i en Joan presoner de guerra en una brigada de treball for\u00e7at durant for\u00e7a temps.
\nEn Ton va haver de triar entre dues possibilitats: seguir la convocat\u00f2ria militar o amagar-se, tal com algunes persones li proposaven. D’una banda alg\u00fa li va oferir de refugiar-se cap a Rajadell, on era m\u00e9s dif\u00edcil que el localitzessin o b\u00e9 encara m\u00e9s lluny: amagar-se al poble de Gavarra de on era originari el pubill Pinyana, el seu ve\u00ed cridat com ell a incorporar-se. La decisi\u00f3 final de tots dos va ser, si m\u00e9s no de moment, de no posar-se fora de la llei. En la presa d’aquesta decisi\u00f3 hi tindrien a veure tres factors:<\/p>\n