![\"\"](\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/DSC00828.JPG\")
Cal Canonge de Fals en l’actualitat<\/p><\/div>\n
D\u2019una banda la cura que van tenir els hereus de Cal Canonge a conservar tota la documentaci\u00f3 des de l\u2019establiment de la casa fins als nostres dies. Aquest fet poc habitual, ens ha perm\u00e8s con\u00e8ixer detalls, sobretot de les darreres generacions: on van viure, quin era el seu mitj\u00e0 de subsist\u00e8ncia i el seu estatus econ\u00f2mic. Resten per\u00f2 documents que encara no s\u2019han transcrit. Avui per avui son il\u00b7legibles, perqu\u00e8 la tinta s\u2019ha esva\u00eft, tal vegada ser\u00e0 possible trobar la forma de llegir-los m\u00e9s endavant.<\/p>\n
D\u2019altra banda, el minuci\u00f3s i aprofundit, rigor\u00f3s en definitiva, treball d\u2019investigaci\u00f3 realitzat pel Grup d\u2019Estudi i Divulgaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria de Fals que, d\u2019en\u00e7\u00e0 el 2004 i durant cinc anys, va publicar els resultats dels seus estudis mitjan\u00e7ant la revista \u00abFalchs<\/a>\u00bb. El resultat \u00e9s un compendi cronol\u00f2gic dels antecedents hist\u00f2rics i geneal\u00f2gics de totes les cases i masos del terme, des de l\u2019Edat Mitjana fins als nostres dies. De les fam\u00edlies que els fundaren o els posse\u00efren o d\u2019aquelles que hi habitaren. El 2009 va veure la llum una compilaci\u00f3 revisada d\u2019aquells treballs a cura d\u2019Ernest Molins i Roca sota el t\u00edtol de \u00abFals, les cases<\/a>\u00bb (Zenobita edicions).<\/p>\n Aquest treball ens ha perm\u00e8s recular molt en l\u2019arbre geneal\u00f2gic d\u2019una de les branques dels nostres ancestres. Per\u00f2 queda encara feina per fer. Especialment sobre els or\u00edgens dels Vil\u00e0 a partir del segle XVIII endarrere. Una tasca que, per les raons que apunt\u00e0vem, es veur\u00e0 limitada a la consulta dels protocols notarials. Requereix temps i dedicaci\u00f3: \u00e9s com buscar una agulla en un paller.<\/p>\n L\u2019origen del nom \u00abCanonge\u00bb de moment tamb\u00e9 \u00e9s incert. Algunes evid\u00e8ncies suggereixen que prov\u00e9 de la branca Vil\u00e0, per\u00f2 altres farien pensar que \u00e9s llegat dels Grau.<\/p>\n No espereu trobar en aquest treball grans hist\u00f2ries, personatges o fets excepcionals. Els nostres ancestres de Fals seguiren la pauta de la societat rural catalana, alguns petits propietaris, molts rabassaires, pagesos abocats a una lluita constant per conservar els masos i a migrar sovint en busca de mitjans de subsist\u00e8ncia.<\/p>\n Tot plegat emmarcat en el context hist\u00f2ric i circumst\u00e0ncies que els hi va tocar viure i que deurien influir en les seves vides.<\/p>\n Tom\u00e0s de Torreblanca i Margarida \u00e7a Pobla<\/a><\/strong><\/p>\n El Tom\u00e0s i la Margarida son els nostres avantpassats m\u00e9s antics dels que hi ha const\u00e0ncia documental.<\/p>\n En tenim not\u00edcies per una \u00e0poca[1]<\/a> datada el 1423 quan, en Bernat Mulnell de Sant Salvador de Vallformosa, entreg\u00e0 a Tom\u00e0s de Torreblanca 100 sous, com a complement del dot de la seva neboda Margarida \u00e7a Pobla. S\u2019hi fa constar que Margarida \u00e9s filla de Mart\u00ed \u00e7a Pobla i R\u00f2mia, de S\u00faria. Aix\u00f2 fa suposar que Mart\u00ed era difunt i Bernat actuava com a marmessor. Aquest Bernat Mulnell, \u00e0lies \u00abde\u00e7 Grau\u00bb, era un fadr\u00ed del Mas Grau, altrament conegut com Grau del Pubill o Grau Gros. Tenia com a m\u00ednim tres germans: Guillem, l\u2019hereu, Ram\u00f3n i Jaume \u00e7a Grau, capell\u00e0 que residia a la ciutat de Mallorca. Era normal que els pubills no conservessin el cognom del pare, que restava com a \u00e0lies, sin\u00f3 que adquirissin el de la casa on anaven a parar. Per tant, en Mart\u00ed \u00e7a Pobla, tant podia \u00e9sser un fadr\u00ed del Grau, com un Pobla, cunyat d\u2019en Bernat.<\/p>\n El cognom Pobla recorda un top\u00f2nim indubtablement surienc[2]<\/a>.<\/p>\n Tom\u00e0s era l\u2019amo dels mas Torreblanca, avui conegut com Ca n\u2019Oms, situat al marge dret de la riera de Fals, als peus del Collbaix, prop de la carretera de Sant Joan a Calaf.<\/p>\n No sabem qui eren els pares d\u2019en Tom\u00e0s. Hi ha una colla de refer\u00e8ncies al cognom Torreblanca que abracen el per\u00edode compr\u00e8s entre la segona meitat del segle XIII fins a primeries del segle XIV, per\u00f2 manquen moltes baules per poder establir una cadena success\u00f2ria entre els diferents individus.<\/p>\n La menci\u00f3 m\u00e9s antiga als estadants de Torreblanca fa refer\u00e8ncia a un tal Bernardus de Turre Blancha<\/em>, on consta com avalador d\u2019un contracte matrimonial (cap\u00edtols) celebrat davant notari el 1252.<\/p>\n Una sent\u00e8ncia arbitral del 1302 afirma que el mas Torreblanca \u00e9s un alou de Guillem de Falchs. I al testament de Bernat de Falchs, de 1348, es pot llegir \u00ab…et masus de Turriblanca, qui et qua () habeo per alodio libero et francho infra dicti castri de Falchs…\u00bb<\/em> Sabem dons que era propietat de la fam\u00edlia Falchs, castlans del Castell de Fals i vassalls del Vescomte de Cardona. Per\u00f2 el mas era un alou lliure i franc, aix\u00f2 \u00e9s, que no era una possessi\u00f3 del vescomte.<\/p>\n Hi ha const\u00e0ncia de tres fills del Tom\u00e0s i la Margarida: l\u2019Antoni, l\u2019hereu, el Valent\u00ed i la Margarida.<\/p>\n La vida d\u2019aquesta parella va transc\u00f3rrer \u00edntegrament sota el regnat d\u2019Alfons IV, dit \u00abel Magn\u00e0nim\u00bb, de la dinastia dels Trast\u00e0mara. Durant aquest per\u00edode s\u2019agreujaren les tensions entre els senyors i els remences, que ja venien de molt enrere. El regnat del \u00abMagn\u00e0nim\u00bb va estar marcat per les lluites per la conquesta del Regne de N\u00e0pols. Els habitants de Fals segur que s\u2019hi van veure involucrats directament: Joan Ramon Folc I de Cardona era Almirall d\u2019Arag\u00f3 i comanava l\u2019estol de galeres que el 1423 va assetjar i conquerir N\u00e0pols.<\/p>\n Altres fets destacables d\u2019aquest per\u00edode son els terratr\u00e8mols del 1428, amb epicentre a Queralbs, i el del 1448 amb epicentre a Cardedeu. Amb grans danys materials i mortaldat.<\/p>\n Els castlans de Fals eren per aquells anys els marquesos de Sentmenat, Galzeran Montserrat de Sentmenat i despr\u00e8s la seva v\u00eddua, Elisabet de Cartell\u00e0, senyora de la baronia de Dosrius i de Canyamars. Per matrimoni de la darrera hereva que portava el cognom Falchs (1397), els Sentmenat van esdevenir senyors del terme.<\/p>\n Tom\u00e0s de Torreblanca va morir entre 1451 i 1453. El 1451 va ser un del avaladors en la compra d’un mas per part d’Antoni de Comallonga, de Sant Mateu. Quan la seva filla Margarida va fer cap\u00edtols matrimonials el 1453, ja figura com a difunt. La seva muller Margarida \u00e7a Pobla per\u00f2, el va sobreviure.<\/p>\n Antoni de Torreblanca i Francina de Torreguitzana<\/a><\/strong><\/p>\n A partir de 1451\/53 l\u2019Antoni fou l\u2019hereu d\u2019en Tom\u00e0s i, per tant, amo del mas de Torreblanca. Per\u00f2 residia habitualment a Manresa des de on tenia cura dels seus negocis als masos de Fals on, a banda del de Torreblanca (actualment ca n\u2019Oms), hi havia el del Sol\u00e0 (actualment Torreblanca) i el de Torreguitzana, propietat de Francina despr\u00e8s de la mort de l\u2019hereu, el seu germ\u00e0 Guillem.<\/p>\n El mas Sol\u00e0 \u00e9s ve\u00ed del de Torreblanca situat tamb\u00e9 al marge dret de la riera de Fals, als peus del Collbaix. \u00c9s documentat d\u2019en\u00e7\u00e0 el 1313 quan hi consta com a habitant Ferrarius de Solano de mansi Solano Vallis Turriblancha de Falchs<\/em>.<\/p>\n Els indicis documentals apunten a que els darrers hereus Sol\u00e0 havien anat alienant part del seu patrimoni als ve\u00efns Torreblanca. El 1501 l\u2019Antoni de Torreblanca ja n’era el propietari i va empenyorar el mas Sol\u00e0 amb totes les seves terres, camps, horts i boscos, etc. a Joan de la Sala, carnisser de Manresa i gendre seu. L’empenyorament era per 15 lliures corresponents al dot de la seva filla Coloma.<\/p>\n El mas Torreguitzana, de localitzaci\u00f3 incerta, fa segles que va enrunar-se. Sembla per\u00f2 que termenejava amb Torreblanca. La primera not\u00edcia \u00e9s de l\u2019any 1281 quan hi va haver un doble enlla\u00e7 matrimonial entre aquests dos masos: els hereus de cada un, anomenats tots dos Guillem, van casar-se al mateix temps amb fadrines del mas ve\u00ed. Entre aquesta data i el 1493 hi ha diverses refer\u00e8ncies al mas Torreguitzana per\u00f2 que tampoc permeten establir una l\u00ednea success\u00f2ria clara. El darrer titular del mas, un altre Guillem (es veu que era el nom tradicional de la casa) va morir sense descend\u00e8ncia, passant la propietat a la seva germana Francina i, per matrimoni, als Torreblanca.<\/p>\n La ra\u00f3 per la que Antoni i la Francina residien a Manresa la desconeixem. Tal vegada per la seguretat que oferia la ciutat en temps convulsos o per les facilitats que van donar els manresans a la recerca de nous pobladors que tornessin a omplir els carrers i places: els nous habitants tindrien el privilegi de no pagar impostos si decidien instal\u00b7lar-s\u2019hi. Tamb\u00e9 fou una recerca d’una nova classe burgesa i menestral. Cal considerar que tot aix\u00f2 s\u2019esdevenia despr\u00e8s de la greu crisi demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica que havia comportat la pesta negra i la guerra civil (1462-1472).<\/p>\n L\u2019Antoni i la Francina varen tenir tres fills: el Melcior (l\u2019hereu), la Margarida i la ja esmentada Coloma.<\/p>\n El 1503 l\u2019Antoni encara era viu perqu\u00e8 interv\u00e9 en la venda d\u2019una pe\u00e7a de terra erma situada al costat del Mol\u00ed del Rossell a Manresa.<\/p>\n Melcior de Torreblanca i Joana Comallonga<\/a><\/strong><\/p>\n El successor de l\u2019Antoni fou en Melcior. Hi ha per\u00f2 dos documents de 1519 i 1521 on figura com a hereu un Joan Torreblanca. Tanmateix en Melcior ja apareix com a futur hereu l\u2019any 1494 en un reconeixement de deute juntament amb el seu pare.<\/p>\n Va casar-se amb Joana Comallonga, fadrina del mas Comallonga de Sant Mateu. La noia va venir amb un dot de 15 lliures que el Joan no va cobrar fins el 1522. Hi deuria haver una estreta relaci\u00f3 entre els dos masos, recordem que l\u2019avi d\u2019en Melcior ja havia avalat la compra del mas Comallonga.<\/p>\n El 1503 Melcior va desempenyorar el mas Sol\u00e0 en pagar el dot de 15 lliures de la seva germana Coloma al seu cunyat Joan de la Sala.<\/p>\n La parella va tenir dos fills, Joan, el primog\u00e8nit, i Melcior. El pare els hi va repartir els b\u00e9ns. A en Joan li va deixar el masos de Torreblanca (ara ca n\u2019Oms) i Torreguitzana. I a en Melcior li va correspondre el mas Sol\u00e0 (ara Torreblanca).<\/p>\n Els negocis d\u2019en Joan no deurien ser gaire profitosos i va anar endeutant-se fins al punt que, el 1558, va haver de vendre les propietats a carta de gr\u00e0cia a en Joan Oms, casat amb una n\u00e9ta seva. Amb la compra de la resta de drets als hereus Torreblanca el 1586, en Joan Oms va esdevenir-ne propietari i l\u2019antic mas Torreblanca va passar a anomenar-se Oms (o Ca n\u2019Oms com es coneix avui en dia). L\u2019Oms va fer all\u00f2 que popularment era conegut com \u00abcomprar la pubilla\u00bb.<\/p>\n Melcior deuria morir entre 1532, data en que figura com a venedor d\u2019un tros de terra a Manresa i 1533, quan el seu fill Melcior ja actuava plenament com hereu del Sol\u00e0 en un reconeixement de deute.<\/p>\n Melcior Torreblanca i Comallonga i Caterina Prat i Pla<\/a><\/strong><\/p>\n Al seg\u00fcent Melcior, com hem vist pel testament del seu pare, li va correspondre el mas Sol\u00e0 que pertanyia a la fam\u00edlia d\u2019en\u00e7\u00e0 que el seu avi Antoni de Torreblanca va adquirir-lo definitivament als hereus Sol\u00e0 que havien anat alienant bona part del seu patrimoni a favor dels Torreblanca. El 1528 Melcior ja habitava al mas.<\/p>\n Va casar-se amb Caterina Prat, filla de Pere Prat i Eul\u00e0lia Pla, amos del mas Prat (ara Gabriela) de Fals i n\u00e9ta de Miquel Pla \u00e0lies \u00abCasa Jussana\u00bb de Rellinars, d\u2019un mas actualment anomenat Casajoana.<\/p>\n L\u2019hereu Prat, el seu cunyat Joan, que no s\u2019estava a Fals sin\u00f3 que feia de sabater (o cisteller) al carrer Sobrerroca de Manresa, segurament que com a garantia de les 50 lliures del dot de Caterina, el 1538 li va vendre a carta de gr\u00e0cia tota l\u2019heretat del mas Prat que inclo\u00efa un mas agregat anomenat Galobardes.<\/p>\n La parella hi va anar a viure i en Melcior va invertir-hi alguns diners.<\/p>\n Un besavi per l\u00ednia paterna de la Caterina, Joan Prat, \u00e0lies \u00abMulnell\u00bb era fill del Bernat Mulnell \u00e0lies \u00abde\u00e7 Grau\u00bb, fadr\u00ed del mas Grau casat a Vallformosa, que hem vist intervenir com a marmessor del testament del pare de Margarida \u00e7a Pobla. Com ja hem esmentat, Mart\u00ed el pare de Margarita, tamb\u00e9 podria \u00e9sser un altre fadr\u00ed d\u2019aquest mas. De confirmar-se aquesta hip\u00f2tesi, que avui per avui solament es sustenta en suposicions, s\u2019obria una altra branca de l\u2019arbre familiar.<\/p>\n La Caterina i el Melcior van tenir dos fills: Gaspar i Melcior. I una filla, la Joana, que va casar-se amb Vicen\u00e7 Torra de Sant Mateu. Llavors Caterina va morir i Melcior pare va retornar al mas Sol\u00e0. El 1544 trobem que al mas Prat hi viu el seu gendre Vicen\u00e7 Torra, que en rep la condici\u00f3 de possessor.<\/p>\n El vidu Torreblanca va contraure segones n\u00fapcies el febrer de 1557 amb Miquela Torra, filla de Miquel Torra de Manresa, tamb\u00e9 v\u00eddua, amb dues filles del seu primer matrimoni amb Guillem Ratera.<\/p>\n Als cap\u00edtols matrimonials, la n\u00favia aportava un dot de 30 lliures i una casa al carrer de Talamanca de Manresa, per\u00f2 en contrapartida en Melcior havia d\u2019assumir el manteniment de les dues fillastres. Al mateix temps van concertar el casament entre dos dels seus fills: el Melcior Torreblanca de 13 anys i l\u2019Anna Ratera de 9 anys. De moment no estava previst que els infants cohabitessin sin\u00f3 que …feran lo que poran y donaran tota la bona obra y noy servaran destorb algun, en que de assi a quatre anys sia fet matrimoni, y aquell confermat en fas de santa mare iglesia, per y entre los dits melcio, menor, y la dita anna, e asso si lots dits joevns plaura e agradaran lo hun del altre… <\/em>Desconeixem si el matrimoni entre aquests nens es va arribar a celebrar, el cert \u00e9s que Melcior fill va esposar-se el 1571 amb Antiga Blanquer.<\/p>\n El darrer document on consta Melcior pare data de l\u2019any 1565. Es tracta d\u2019un pr\u00e9stec de 20 lliures demanat a Jaume Trull, \u00e0lies Jaumeandreu on tamb\u00e9 hi apareix el seu hereu Gaspar. En aquesta data Melcior pare residia a Manresa, de manera que \u00e9s probable que hi an\u00e9s a viure a partir del seu casament amb Miquela.<\/p>\n Melcior i Miquela varen tenir com a m\u00ednim un fill: l\u2019Onofre. El juny de 1575 Miquela ja era v\u00eddua quan va treure el seu fill Onofre, d\u2019uns setze anys d\u2019edat, de la casa del cotoner Antoni Corrons, on feia l\u2019aprenentatge d\u2019aquest ofici. Pel trencament del contracte va haver de pagar una indemnitzaci\u00f3 de 10 lliures. Tot seguit el va posar d\u2019aprenent a l\u2019obrador d\u2019en Jaume Vives, cotoner de Barcelona.<\/p>\n Gaspar Torreblanca i Prat<\/a><\/strong><\/p>\n En Gaspar, el primog\u00e8nit de Gaspar i Caterina, va casar-se amb una dona dita Joana, de la que en desconeixem la filiaci\u00f3. La parella va tenir com a m\u00ednim un noi i quatre noies: l\u2019Ant\u00f2nia, la Joana, la Margarida i la Francesca. A l\u2019hereu, li van posar Melcior, com l\u2019avi i el besavi.<\/p>\n L\u2019Ant\u00f2nia va unir-se amb Pere Blanquer d\u2019Horta d\u2019Aviny\u00f2. Als cap\u00edtols signats el 1571 li van assignar un dot de 100 lliures, posant com a penyora el mas Sol\u00e0 i un altre mas agregat anomenat Solerot. Blanquer va morir i l\u2019Ant\u00f2nia va contraure segones n\u00fapcies el 1576 amb Joan Sagrist\u00e0 (\u00e0lies Gabriel), el nou amo del mas Gabriela, tamb\u00e9 vidu per\u00f2 sense descend\u00e8ncia de la primera muller. Com que el dot no s\u2019havia satisfet, es va transferir al segon marit. Les 100 lliures van ser pagades en efectiu i el mas Sol\u00e0 va quedar lliure de la c\u00e0rrega.<\/p>\n Una altra filla, la Joana, va casar-se amb Mag\u00ed Planes, de Castellar. I la Margarita va fer-ho el 1579 amb el Maurici Molins. Va rebre un dot de 55 lliures i es va instal\u00b7lar a viure i treballar al mas Sol\u00e0.<\/p>\n Una altre germana, la Francesca, nascuda el 1553, als dotze anys el seu pare la va col\u00b7locar a servir a la casa d\u2019un mercader, amb el tracte que la mantindrien i al final dels sis anys de servei la recompensarien amb una gonella i un \u00abjaquet\u00bb nous.<\/p>\n Hi ha diversos documents en els que interv\u00e9 Gaspar Torreblanca com a comprador o venedor d\u2019articles diversos: des de sacs de llana fins a un solar o pati. En tot ells es declara amo del mas Sol\u00e0 per\u00f2 resident a Manresa. Del mas se\u2019n deurien ocupar masovers com el seu gendre Molins. El 1579 en Gaspar encara era viu.<\/p>\n Melcior Torreblanca<\/a><\/strong><\/p>\n L\u2019hereu d\u2019en Gaspar, l\u2019\u00fanic noi entre tota la descend\u00e8ncia que va tenir amb la Joana, tal i com hem vist, es deia Melcior, com l\u2019avi i el besavi.<\/p>\n Mentrestant el mas Sol\u00e0 va anar canviant l\u2019antiga denominaci\u00f3 per la de Torreblanca. Aix\u00f2 va ser degut a que el 1558, el seu besoncle Joan havia tingut de vendre\u2019s l\u2019antiga heretat Torreblanca a l\u2019Oms i havia pres el nom de Mas Oms (o Ca n\u2019Oms com la coneixem actualment).<\/p>\n En Melcior es va casar primerament amb Jer\u00f2nima i la parella va tenir una filla, la Caterina, que van casar el 1609 amb Miquel Torra, hereu del mas Torre de Santa Caterina, de Manresa. El dot va ser de 150 lliures.<\/p>\n Despr\u00e8s d\u2019enviudar va tornar-se a casar amb Maria Anna. D\u2019aquest matrimoni en van n\u00e9ixer dos xicots: l\u2019hereu que van batejar Valent\u00ed i en Joan. Aquest Joan es va casar el 1623 amb Jer\u00f2nima Mussons i el 1638 amb Agn\u00e8s Gatuellas.<\/p>\n El 14 de juliol de 1612 en Melcior va dictar testament nomenant hereu a en Valent\u00ed.<\/p>\n El 18 d\u2019octubre de 1635 moria Maria Anna, v\u00eddua, i va ser enterrada al vas dels Torreblanca.<\/p>\n Valent\u00ed Torreblanca i Eul\u00e0lia Oms<\/a><\/strong><\/p>\n El seg\u00fcent a regir els destins del mas Torreblanca, seguint la voluntat del seu pare, fou en Valent\u00ed. Va fer cap\u00edtols matrimonials el 1613 quan feia poc que havia mort el seu progenitor. No va anar a buscar la dona gaire lluny: es va casar amb una ve\u00efna, l\u2019Eul\u00e0lia Oms del mas Oms. Aix\u00ed aquest dos masos tornaven a estar emparentats al cap de tres generacions. Recordem que el besavi d\u2019en Valent\u00ed, en Melcior, era germ\u00e0 d\u2019aquell Joan que va perdre l\u2019heretat venent-la a en Joan Oms, l\u2019avi de l\u2019Eul\u00e0lia.<\/p>\n El 1618 en Valent\u00ed va hipotecar per 150 lliures un tros de terra, d\u2019oliveres i pins, anomenat la Solana a Miquel Torras de Manresa. Aix\u00f2 indica que les finances dels Torreblanca eren m\u00e9s aviat magres.<\/p>\n Els Oms tampoc passaven per un bon moment i l\u2019hereu del mas i germ\u00e0 de l\u2019Eul\u00e0lia, un altre Joan, es veuria obligat el 1636, amb el consentiment de Jer\u00f2nima la mare, a vendre tota la propietat a un altre ve\u00ed, en Pere Montcunill. Montcunill era el mas m\u00e9s acabalat de la contrada. Si l\u2019avi hagu\u00e9s aixecat el cap! Ell que va entrar per gendre a l\u2019antic mas Torreblanca, va aconseguir ser-ne l\u2019amo i que port\u00e9s el seu nom…<\/p>\n Malgrat tot, Joan Oms va haver de fer front al dot de la seva germana que pujava a 250 lliures. La noia, com de costum, aportava a la casa el seu aixovar: …dos caxas de \u00e0lber o noguer, amb ses panys i claus, un mantell, una flassada de la forma mitjana, un parell de llen\u00e7ols, unes tovalles teulars, mitja dotzena de torcaboques, mitja de tovalloles…<\/em><\/p>\n El Valent\u00ed Torreblanca i l\u2019Eul\u00e0lia Oms varen tenir tres fills: en Joan, en Valent\u00ed i la Caterina. La Caterina la van casar amb Joan de Vilatorrada, del mas Vilatorrada de Sant Joan. Li van donar 150 lliures de dot.<\/p>\n El Valent\u00ed va tenir una vida curta amb final tr\u00e0gic. Va \u00e9sser enterrat el 18 d\u2019agost de 1630 al cementiri de Fals i els llibres ressenyen …lo qual mor\u00ed en Castellnou de una escopetada…<\/em><\/p>\n Joan Torreblanca i Oms<\/a><\/strong><\/p>\n Per aquestes circumst\u00e0ncies en Joan va esdevenir un hereu molt jove, deuria tenir no m\u00e9s de setze anys quan mor\u00ed el seu pare. I les dificultats econ\u00f2miques van empitjorar.<\/p>\n El 1632 a petici\u00f3 d\u2019en Jacint Jaumeandreu, que reclamava el pagament de quinze quarteres de blat, el batlle de Fals, Joan Serra, va dictar \u00abempara\u00bb o el que \u00e9s el mateix, l\u2019embargament de les garbes de tots els sembrats. Aix\u00f2 volia dir que els Torreblanca no podien entrar cap garba a l\u2019era de casa fins que els creditors s\u2019haguessin servit pel valor del deute. Vaja, si fa no fa com ara…<\/p>\n El 1639, en ocasi\u00f3 d\u2019un capbreu, va ser cridat formalment a Cardona per fer el reconeixement formal del seu patrimoni davant del representant del Duc de Cardona. En Joan va declarar que posse\u00efa des de temps immemorials el mas principal i dos masos r\u00f2necs anomenats Galobardes i Narbon\u00e9s. Les seves propietats termenejaven per llevant amb els Masos Oms i Torregitzana i pel sud amb el terme de Monistrolet, mitjan\u00e7ant unes pedres de terme altes. Aquestes pedres encara es conserven i porten gravat per una banda l\u2019escut dels Cardona i per l\u2019altra el de Rajadell. La terra tenia una extensi\u00f3 total de setanta jornals i pagava per ra\u00f3 de senyoria, 13 sous anuals de cens.<\/p>\n L\u2019abril de 1641 en Joan va contraure matrimoni amb Magdalena, filla de Pere Font de la Serra, propietari d\u2019una de las cases de pag\u00e8s m\u00e9s fortes de Manresa. El dot de la donzella va ser de 280 lliures i el pare li va regalar per les noces un vestit de raixa, una faldilla d\u2019atzarena i un mantell d\u2019estam.<\/p>\n La parella va tenir una \u00fanica filla, l\u2019Elisabet que el 1675 va casar-se amb Manuel Vinyas, de quaranta anys i de Castelltallat. Van tenir un fill que van batejar Salvador, i una filla, la Caterina, que va casar-se amb Jaume Junyent, hereu de Clarena de Camps.<\/p>\n Tot i que quan el Vinyas va entrar a la casa, el seu sogre Joan va poder recuperar el tros anomenat la Solana que el seu pare, en Valent\u00ed, havia hipotecat, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del mas era molt prec\u00e0ria. Juntament amb l\u2019heretat en Joan havia rebut les c\u00e0rregues que l\u2019afectaven, producte d\u2019obligacions que havien contret els seus avantpassats. Sobre el mas hi pesaven diversos violaris i censals a favor de particulars i institucions religioses com el monestir del Carme, l\u2019hospital de Sant Andreu i la comunitat de preveres de Santpedor. Potser per aquestes c\u00e0rregues feien que l\u2019economia dels Torreblanca an\u00e9s de mal borr\u00e0s. Tant que el 1676 en Joan va veure\u2019s obligat a vendre a carta de gr\u00e0cia per 150 lliures una part important de les terres del mas.<\/p>\n Cap el 1685 va morir l\u2019Elisabet, la pubilla. I en Vinyas va tornar a casar-se el 1691 amb Maria Alsina.<\/p>\n Cap all\u00e0 el 1692 va morir en Joan Torreblanca. I en Manel Vinyas va poder prendre m\u00e9s protagonisme, per\u00f2 li va durar poc, perqu\u00e8 va morir el 1694.<\/p>\n Aquell mateix any es va casar l\u2019hereu, en Salvador Vinyas Torreblanca, \u00e0lies Torreblanca.<\/p>\n Salvador Vinyas i Torreblanca, \u00e0lies Torreblanca i Cec\u00edlia Marv\u00e0<\/a><\/strong><\/p>\n Quan en Salvador es va casar el 1694 amb Cec\u00edlia Marv\u00e0 de Vallmanya, feia poc que s\u2019havien mort el seu pare i el seu avi. De forma que va prendre la plena possessi\u00f3 de la propietat.<\/p>\n A la seva madrastra, la Maria Alsina, no li deuria fer gaire pes la nova situaci\u00f3 de forma que va marxar de casa per casar-se amb un tal Pere Canudes.<\/p>\n La parella va tenir tres filles: La Maria Anna, la Caterina el 1697 i la Cec\u00edlia el 1699. Cap el 1700 en Salvador va pagar al rector del poble 30 lliures pels drets d\u2019enterrament i misses del seu pare, de la seva mare i del seu avi, que encara es devien. Aix\u00f2 solament ja demostra que les coses en l\u2019ordre econ\u00f2mic seguien anant malament. I encara haurien d\u2019empitjorar: el 1702 es va veure embolicat en un proc\u00e9s que va arribar fins a la Reial Audi\u00e8ncia de Catalunya, arran de la reclamaci\u00f3 del seu cunyat Jaume Junyent, hereu de Clarena de Camps, pel dot de la seva dona Caterina. Li va tocar pagar 315 lliures i, com que no les tenia, va haver de crear un censal avalat per les herbes del mas. Posteriorment se les va vendre a carta de gr\u00e0cia a Josep Gras de Sant Mateu, perdent aix\u00ed un dels actius m\u00e9s valuosos de la finca. Recordem que el seu avi Joan ja s\u2019havia venut pel mateix sistema una part important de les terres.<\/p>\n Entre 1702 i 1708, com a m\u00ednim, a Torreblanca hi havia un masover anomenat Isidre Grau.<\/p>\n Quan per fi la parella va engendrar un noi, per seguir amb la tradici\u00f3 de la casa, varen batejar-lo Joan.<\/p>\n En Salvador tamb\u00e9 va viure pocs anys: mor\u00ed el 1712 quan comptava m\u00e9s o menys 37 anys, deixant l\u2019heretat en una situaci\u00f3 ben galdosa. La v\u00eddua Cec\u00edlia va haver de tirar endavant amb tres filles jovenetes, i cap altre home a casa que l\u2019hereu de dotze anys.<\/p>\n Aix\u00ed que va contractar un masover, l\u2019Agust\u00ed Oller del mas Carol de Fonollosa, perqu\u00e8 li men\u00e9s la terra. I es va tornar a casar amb Joan Canyeles de la Casa Blanca de Castellfollit del Boix. I despr\u00e8s va haver de resoldre el casament de les filles.<\/p>\n Va casar la Cec\u00edlia amb el masover, Agust\u00ed Oller. I el 1727 la Maria Anna amb el jove Albert Firmat, fill d\u2019un sabater de Manresa. Al Firmat li va prometre un dot de 80 lliures. Per\u00f2 no va poder fer-lo efectiu fins al cap de tres anys, quan l\u2019amo de Montconill va deixar-li els diners, que no van ser restitu\u00efts fins quaranta anys m\u00e9s tard. La Caterina deuria quedar-se a casa fins que el 1739 va casar-se amb Gabriel Vil\u00e0.<\/p>\n Cap all\u00e0 el 1728 l\u2019hereu va arribar a l\u2019edat de posar-se al front de la hisenda. Per\u00f2 era un xicot de salut delicada que va morir l\u201911 de setembre de 1732. Durant tot el temps de la malaltia, o fins i tot abans, vivia al mas Montconill i, per amistat o per inter\u00e8s, qui ho sap, el Montconill es va fer c\u00e0rrec moltes de les factures dels censals, contribucions, metges i apotecaris que corresponien a en Joan Vinyas \u00abTorreblanca\u00bb. Anys despr\u00e8s vindrien les reclamacions.<\/p>\n Quan va morir el seu fill i hereu, la Cec\u00edlia s\u2019estava a Castellfollit, a casa del seu segon marit. Va nomenar procurador i va delegar la gesti\u00f3 del mas a Francesc Montconill, encara que de fet, ja se n\u2019encarregava des de 1925.<\/p>\n El 1739, amb motiu del casament del seu n\u00e9t Agust\u00ed, fill del seu gendre i masover Agust\u00ed i de la seva filla Cec\u00edlia, com que el seu \u00fanic fill havia mort, va nomenar-lo hereu, mentre que a les altres seves dues filles els hi deixava alguns diners.<\/p>\n \u00c9s discutible si la Cec\u00edlia tenia drets a la casa, perqu\u00e8 probablement els havia perdut en casar-se per segon cop. Sigui com sigui, quan va morir, el 1743, el seu n\u00e9t Agust\u00ed Oller ja s\u2019anomenava possessor de Torreblanca i feia i desfeia al seu gust.<\/p>\n Sembla que va aconseguir sanejar for\u00e7a les finances de la casa, reduint l\u2019endeutament a base de redimir la majoria dels censos, i va recuperar les herbes de la casa que el seu pare havia venut a carta de gr\u00e0cia al Gras de Sant Mateu, no sense un plet per entremig. Tamb\u00e9 va millorar el patrimoni fent obres i reformes a la casa.<\/p>\n A les darreries de la seva vida per\u00f2, va veure\u2019s embolicat en una disputa amb altres pretendents de l\u2019her\u00e8ncia, que va allargar-se quasi cent anys i que va afectar les properes generacions. El motiu era que l\u2019hereu del mas Torreblanca, el seu oncle Joan Vinyas, \u00e0lies Torreblanca, havia mort sense fills ni testament. I les germanes, la Caterina casada amb el Gabriel Vil\u00e0, i la Maria Anna, casada amb l\u2019Albert Firmat, pugnaven per la propietat. L\u2019Agust\u00ed Oller va morir entre finals de 1791 i primeries de 1792.<\/p>\n Gabriel Vil\u00e0 i Caterina Vinyas Marv\u00e0<\/a><\/strong><\/p>\n Hem vist que la segona filla del Salvador i la Cec\u00edlia, la Caterina, va casar-se amb Gabriel Vil\u00e0, fill de Jaume i Isabel, pagesos de Manresa. Varen atorgar cap\u00edtols els 1743. El dot de la Caterina fou de 160 lliures i se\u2019n va fer c\u00e0rrec el seu nebot Agust\u00ed Oller, com hereu de la Cec\u00edlia, en compliment de la seva darrera voluntat. No sabem quan va cobrar-lo per\u00f2, vista la situaci\u00f3 financera de Torreblanca, deuria trigar.<\/p>\n Desconeixem on va establir-se la fam\u00edlia, per\u00f2 amb tota probabilitat va fer-ho a Fals.<\/p>\n El Grauet i el Pla de la Creu des de Cal Canonge<\/p><\/div>\n Eren parcers al quart d\u2019una vinya de quatre quarteres al Pla de la Creu, entre la Torre Segimona, l\u2019heretat Massana i terres de la capella de Sant Vicen\u00e7. Formava part d\u2019una propietat del Mas Montconill, separada de la resta de l\u2019heretat.<\/p>\n La pe\u00e7a de terra era coneguda com la \u00abVinya del Canonge\u00bb. Aix\u00f2 suggereix que el sobrenom de la fam\u00edlia podria provenir de la branca Vil\u00e0. Per\u00f2 hi ha algun document que ho posa en dubte.<\/p>\n Jaume Vil\u00e0 i Margarida Grau<\/a><\/strong><\/p>\n Sabem que el Gabriel i la Caterina van tenir com a m\u00ednim un fill, en Jaume, que el 7 de novembre de 1761 atorga cap\u00edtols matrimonials amb Margarida Grau<\/a>, filla de Jacint Grau, pag\u00e8s de Fals. En aquesta data els futurs nuvis eren menors de 25 anys i Caterina ja era difunta.<\/p>\n Cap\u00edtols matrimonials entre Jaume Vil\u00e0 i Margarita Grau<\/p><\/div>\n El 1775 deurien necessitar diners: pare i fill Vil\u00e0 venen a carta de gr\u00e0cia, la novena part dels fruits de la Vinya del Canonge<\/a>. El comprador (o prestador) \u00e9s Valent\u00ed Vilad\u00e9s, del mas Vilad\u00e9s de Sant Aman\u00e7 de Rajadell. El preu 50 lliures a redimir \u00absempre i quan\u00bb que equival a termini indefinit. Es concreta que \u00e9s la novena part del fru\u00eft dedu\u00efts el delme, la prim\u00edcia i el quart que es paga a Montconill i que es lliurar\u00e0 a ra\u00f3 de cinc \u00abquintars de verema per c\u00e0rrega\u00bb[7]<\/a> a l\u2019hora de trascolar, al peu de la tina que els Vil\u00e0 tenen a prop d\u2019aquella vinya.<\/p>\n En resum: mentre no llueixin o quitin les 50 lliures (retornin el capital), cada anyada hauran d\u2019entregar la novena part dels tres quarts de la collita. I s\u2019hi obliguen amb tots els seus b\u00e9ns mobles i immobles presents i venidors.<\/p>\n Vila, Vilar, Vil\u00e0…<\/strong><\/p>\n Els primers documents que fan refer\u00e8ncia a en Gabriel el seu cognom es registra com a \u00abVil\u00e0\u00bb o \u00abVila\u00bb.<\/p>\n Posteriorment i durant for\u00e7a anys tant en Gabriel com el seu fill Jaume surten als papers com a \u00abVilar\u00bb. M\u00e9s endavant en Jaume apareix documentat com a \u00abVil\u00e0\u00bb i tamb\u00e9 espor\u00e0dicament \u00abVila\u00bb. El \u00abVilar\u00bb solament subsisteix en all\u00f2 que t\u00e9 relaci\u00f3 amb el plet per l\u2019her\u00e8ncia del mas Torreblanca.<\/p>\n Aix\u00ed que, per major claredat, hem optat per conservar, de cap a fi, la forma actual del cognom.<\/p>\n No creiem estar especular, a la vista que el \u00abVila\u00bb \u00e9s marginal a les fonts, si afirmem que la pronuncia del cognom deuria ser amb la \u00aba\u00bb t\u00f2nica. Tal vegada elidint, fins a perdre\u2019s, la \u00abr\u00bb final (d\u2019altra banda propi del catal\u00e0 de les nostres contrades). Per\u00f2 aquest \u00e9s un extrem que caldr\u00e0 comprovar quan podem recular m\u00e9s en la genealogia de la branca Vil\u00e0.<\/p>\n Sebasti\u00e0 Grau compra terreny per cultivar i edificar<\/strong><\/p>\n El 6 de febrer de 1764<\/a>, tres anys despr\u00e9s del casament entre Jaume Vil\u00e0 i Margarida Grau, \u00e9s quan apareix la primera not\u00edcia relacionada directament amb la casa que m\u00e9s endavant coneixerem com cal Canonge. Sebasti\u00e0 Grau, qui suposem que ha de ser l\u2019avi de Margarida, estableix[8]<\/a> una pe\u00e7a de terra d\u2019una quartera al lloc de la Costa de la Vila de Fals. El tracte \u00aba parts\u00bb el fa amb Valent\u00ed Tatger, del Mas Tatger, aix\u00f2 vol dir que una part dels fruits obtinguts revertir\u00e0 a l’amo del mas Tatger. En el document trobem un extens reguitzell de cl\u00e0usules per deixar ben clares les relacions entre els nous ve\u00efns. En el tracte s\u2019especifica, entre d\u2019altres, que les parts s\u00f3n \u00abal quint\u00bb dels fruits, que l\u2019establiment \u00e9s a perpetu\u00eftat, que hi haur\u00e0 dret de construir-hi una casa i tina i que a m\u00e9s, es concedeix un hort d\u2019un quart\u00e0, la possibilitat de construir una bassa i de tenir animals. El preu \u00e9s de 6 lliures per l\u2019establiment.<\/p>\n El 22 del mateix mes, el Sebasti\u00e0 va pagar una lliura pels drets dominicals al procurador del Duc de Cardona. Pel perm\u00eds per poder edificar la casa, s\u2019obligava a un cens perpetu de sis diners, una quantitat m\u00e9s aviat simb\u00f2lica. Tr\u00e0mits imprescindibles per a que la venda fos legal.<\/p>\n Ja no trobarem en Sebasti\u00e0 a cap m\u00e9s document. I no deixa de ser sospit\u00f3s que no se l\u2019anomeni en els cap\u00edtols que tres anys abans havien fet Margarida Grau i Jaume Vil\u00e0. Per\u00f2 at\u00e8s que en documents posteriors la finca \u00e9s reconeguda com a propietat de Jacint Grau i fins i tot se l\u2019arriba a confondre com si fos ell el comprador, hem de pensar que aquest Jacint seria el fill d\u2019en Sebasti\u00e0, encara que no podem descartar que en fos el germ\u00e0 o el nebot, per\u00f2 en tot cas en seria l\u2019hereu.<\/p>\n No disposem de cap indici sobre els ancestres d\u2019en Sebasti\u00e0 Grau, d\u2019altra banda, un cognom molt sovintejat a Fals, que fa dif\u00edcil seguir-ne el fil. Durant el segle XV hi havien tres masos amb el mateix nom: el Grau del Pubill (Grau Gros) que ja hem esmentat en parlar de Margarida \u00e7a Pobla, el Grau del Sebasti\u00e0 (Grauet) i el Grau de Fontanet (actual Boixeda).![\"\"](\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/P1010875.JPG\")
![\"\"](\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/CCCCC01.jpg\")
<\/a>
\n