{"id":878,"date":"2019-03-23T23:58:33","date_gmt":"2019-03-23T22:58:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=878"},"modified":"2019-03-27T19:47:28","modified_gmt":"2019-03-27T18:47:28","slug":"els-vilanova-feliu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=878","title":{"rendered":"Els Vilanova Feliu"},"content":{"rendered":"

Les nostres arrels a Castelladral<\/strong><\/p>\n

L\u2019Antoni Vil\u00e0 Casals<\/a>, va n\u00e9ixer el 1852[1]<\/a> fruit de les segones n\u00fapcies de son pare, en Joan, hereu de cal Canonge de Fals, amb Rosa Casals, que tamb\u00e9 era v\u00eddua. La Rosa va morir aviat, calculem que el matrimoni va durar un parell d\u2019anys i per aix\u00f2 l\u2019Antoni va ser criat des del primer moment per la seva madrastra, Rosa Iglesias.<\/p>\n

\"\"L\u2019Antoni era fadr\u00ed \u2014el seu pare va tenir molta descend\u00e8ncia de tres matrimonis\u2014i es va casar el setembre de 1878, a Sant Joan de Vilatorrada, amb Rosa Vilanova i Feliu nascuda el 1856.<\/p>\n

La parella de l\u2019Antoni i la Rosa<\/a> va fer de masovers a Can Server on hi haurien nascut dos fills, abans d\u2019anar a viure a la casa del carrer Santa Eul\u00e0lia a Sant Joan de Vilatorrada, entre 1881 i 1889 que, des de llavors, \u00e9s coneguda tamb\u00e9 com a Cal Canonge.<\/p>\n

Varen tenir quatre fills: Josep, Antoni, Isidre i Pere. L\u2019Antoni i el Pere van morir abans de l\u2019any de vida, Antoni el 1881 a Can Server i Pere el 1890 a Sant Joan.<\/p>\n

Els dos supervivents ja entren a l\u2019abast de la mem\u00f2ria: Josep<\/a> l\u2019hereu, va quedar-se a casa i al seu germ\u00e0 Isidre<\/a> nom\u00e9s li va caldre creuar el carrer per casar-se amb la pubilla de Cal Vermell.<\/p>\n

La Rosa era la segona de dues germanes, filles de Rafael Vilanova Graner i Ramona Feliu Antich<\/a> de Castelladral.<\/p>\n

Pel que fa a Cal Canonge, els ancestres de l\u2019Antoni, ja  hi hem dedicat un treball<\/a>. En aquest explicarem els de la Rosa Vilanova Feliu, de Castelladral on per la l\u00ednia materna tenim rebesavis documentats des de la segona meitat del segle XV: els Piulats i els C\u00f3s de Sant Just d\u2019Ard\u00e8vol i d\u2019Ard\u00e8vol. I per l\u00ednia paterna des del XVI els Pujol del Rac\u00f3 de Mosoll, a la Coma i la Pedra i els Cols de Besora, terme de Nav\u00e8s.<\/p>\n

Comen\u00e7arem per la branca materna, els Feliu. En el seg\u00fcent diagrama podem veure a trav\u00e9s d\u2019una l\u00ednia de temps els diferents grups familiars que es van anar emparentant.<\/p>\n

[1]<\/a> Calculat a partir de certificat de casament on es diu que t\u00e9 26 anys.<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

Castelladral, amb el mas Castell a primer terme<\/p><\/div>\n

Els Puilats i els C\u00f3s. Sant Just d\u2019Ard\u00e8vol i Ard\u00e8vol<\/a>.<\/strong><\/p>\n

Els ancestres m\u00e9s reculats de la Rosa Vilanova s\u00f3n dues fam\u00edlies d\u2019Ard\u00e8vol i Sant Just d\u2019Ard\u00e8vol, actualment terme municipal de Pin\u00f3s, al Solson\u00e8s: la formada per en Bartomeu Piulats, que hauria mort abans de 1479, i una dona anomenada Constan\u00e7a, dels que poca cosa m\u00e9s sabem a banda de que l\u2019hereu tamb\u00e9 s\u2019anomenava Bartomeu. I la d\u2019en Joan C\u00f3s i una tal Agn\u00e8s que haurien tingut dos xicots i una noia, la Clarina. Els Piulats i els C\u00f3s eren amos i hereus dels masos que portaven per cognom, tal com fou costum durant segles.<\/p>\n

L\u2019any 1479 la Clarina va contraure matrimoni amb l\u2019hereu Piulats que, recordem-ho, s\u2019anomenava Bartomeu com son pare. Aquesta parella va tenir quatre fills i dues filles. Al primog\u00e8nit, per tal de servar la tradici\u00f3, tamb\u00e9 varen batejar-lo Bartomeu.<\/p>\n

Les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques que els hi va tocar viure a aquestes fam\u00edlies no van ser gens f\u00e0cils. Tot el segle XV, especialment la segona meitat, va resultar molt convuls. El 1428 va haver-hi el terratr\u00e8mol de la Candelera, el m\u00e9s greu que es coneix a Catalunya i el 1448 el de Cardedeu. Despr\u00e9s vindria la Guerra Civil Catalana i les revoltes remences, i una llarga s\u00e8rie de brots de pesta.<\/p>\n

Al fogatge ordenat pel Duc de Cardona el 1502 hi figuren com a caps de casa el Bartomeu Piulats i Joan Cos. En aquella data, entre Ard\u00e8vol i Sant Just hi constaven 31 focs (masos).<\/p>\n

Una de les dues fadrines de la casa, anomenada Violant, la varen casar amb l\u2019hereu d\u2019un mas de Vallmanya, anomenat Joan Sol\u00e0. Aquesta parella s\u00f3n ancestres de cal Vermell per la banda dels Ballonga.<\/p>\n

Mas Piulats d\u2019Ard\u00e8vol<\/p><\/div>\n

El Bartomeu Puilats i C\u00f3s va casar-se la Margarida Aguilet, de Pin\u00f3s. I van tenir deu fills, cinc noies i cinc nois, entre ells un altre Bartomeu que no va \u00e9sser l\u2019hereu. Sigui perqu\u00e8 va morir jove o per alguna altra circumst\u00e0ncia, l\u2019hereu de can Piulats fou un Montserrat. Ara no \u00e9s corrent, per\u00f2 per aquells temps molts homes se n\u2019anomenaven. El femen\u00ed era Montserrada.<\/p>\n

Per\u00f2 en el testament de la Margaria no queda clar que tots deu fossin fills seus, aix\u00ed que tal vegada en Bartomeu havia enviudat abans de casar-se amb la Margarida. En qualsevol cas la Margarida era viva el 1538.<\/p>\n

Montserrat, el nou amo de Piulats, va casar-se amb una Francina, de la que solament en coneixem el nom. Van tenir dos fills i una filla, la Coloma que, fent honor al seu nom, quan li va tocar casar-se va volar lluny del niu per anar a viure a Castelladral, a m\u00e9s de vint quil\u00f2metres \u2014prou lluny per la \u00e8poca\u2014 al mas Castell, d\u2019on era hereu el seu marit, en Joan Castell. La Coloma hauria nascut entre 1552 i 1561.<\/p>\n

Els Castell de Castelladral i els Oliva del Mujal<\/strong><\/a><\/p>\n

El mas Castell de Castelladral \u2014actualment en estat semi-ru\u00efn\u00f3s\u2014 \u00e9s un casal que s\u2019al\u00e7a al peu de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel. Pels detalls constructius d\u00f3na la impressi\u00f3 d\u2019una pairalia important. Hi destaca una ampliaci\u00f3 datada del 1649 \u2014en plena Guerra dels Segadors\u2014 feta en concordan\u00e7a amb la construcci\u00f3 anterior: aparell regular de carreus, portals amb arc de mig punt adovellat, finestrals amb bones llindes i pilars… <\/p>\n

Les refer\u00e8ncies m\u00e9s antigues s\u00f3n una colla de documents notarials de diversa \u00edndole datats entre 1484 i 1510, en els que hi interv\u00e9 un tal Joan Castell. Un datat el 1489 esmenta expl\u00edcitament \u00abJoan Castell del mas Castell de Castelladral\u00bb.<\/p>\n

Per\u00f2 els primers Castell que podem disposar cronol\u00f2gicament s\u00f3n el Bernat i la Miquela, morts el 1594 i 1585, respectivament. Hem localitzat dos fills i tres filles de la parella. Una d\u2019elles, la Margarida, atorga cap\u00edtols matrimonials el 1598 amb un C\u00f3s d\u2019Ard\u00e8vol. L\u2019hereu, el seu germ\u00e0 Joan, ho havia fet a finals de 1577 amb la Coloma Piulats,  besn\u00e9ta dels mateixos C\u00f3s tal com hem pogut veure en el cap\u00edtol anterior. En uns extens\u00edssims cap\u00edtols \u00e9s nomenat hereu i propietari dels bens de Bernat que en queda usufructuari. La Coloma aporta 120 lliures de dot, 10 m\u00e9s d\u2019escreix i l\u2019aixovar. Deurien casar-se l\u2019any sobre al poble de la n\u00favia.<\/p>\n

Mas Castell<\/p><\/div>\n

Van tenir quatre xicots i dues mosses. La Coloma deuria morir entre 1592, l\u2019any que va n\u00e9ixer la darrera filla, i 1604 quan trobem el vidu Joan casant-se en segones n\u00fapcies amb una v\u00eddua uns 15 anys m\u00e9s jove, anomenada Valentina Llestanosa, amb qui hi va tenir una filla i un fill m\u00e9s. En els cap\u00edtols matrimonials la Valentina es declara v\u00eddua de Benet Vilajossana. Aporta 92 lliures de dot, la mateixa quantia de les seves primeres n\u00fapcies. \u00c9s filla d\u2019un mas on, com veurem m\u00e9s endavant,  hi tenim tamb\u00e9 avantpassats, per\u00f2 sense relaci\u00f3 de consanguinitat amb ella.<\/p>\n

El segon deuria ser un part dif\u00edcil, perqu\u00e8 Valentina fa testament el mateix dia i del fill ja no se\u2019n sap res m\u00e9s. Per\u00f2 la Valentina va viure encara for\u00e7a m\u00e9s anys, fins el 1645.<\/p>\n

El 1631 Joan Castell va haver de veure la mort del seu fill hereu: Va testar pocs anys despr\u00e9s, el 1634, just abans de morir. Malgrat que ja ho havia fet el 1621. Hi diu \u00abper estar patint d\u2019una indisposici\u00f3 corporal\u00bb. Entre ambd\u00f3s documents gaireb\u00e9 id\u00e8ntics, la difer\u00e8ncia \u00e9s que al segon nomena hereu al seu n\u00e9t Jacint.<\/p>\n

El seu fill gran i qui estava destinat a ser l\u2019hereu, Joan Castell Piulats, va n\u00e9ixer el 1579 i es va casar el 1601 amb la Felipa, una fadrina del mas l\u2019Oliva de la parr\u00f2quia de la Santa Creu del Mujal que, com Sant Miquel de Castelladral, actualment \u00e9s terme municipal de Nav\u00e0s, al Bages.<\/p>\n

L\u2019Oliva \u00e9s un mas aturonat, actualment deshabitat, a m\u00e0 dreta de la carretera entre Balsareny i S\u00faria. Els besavis de la Felipa eren la Caterina i el Jaume Oliva, que va morir entre 1561 i 1565[2]<\/a>. I els seus avis la Beneta i en Valent\u00ed.<\/p>\n

Els Oliva, tenien ramat. El 1537 el Jaume compra les herbes \u2014dret de pastura\u2014 d\u2019una pe\u00e7a de terra a Balsareny i el 1540 les del mas Viladepost d\u2019Argen\u00e7ola. El 1544 ven anyells per un valor de cent-vuit lliures i mitja. La meitat a cobrar abans de Sant Miquel.  I el 1581 el seu fill Valent\u00ed ven a un carnisser de Barcelona seixanta-una ovelles i un molt\u00f3. El ramat no era per\u00f2 la \u00fanica font d\u2019ingressos del mas. Aquest mateix any el Valent\u00ed i el seu fill Celdoni venen un censal mort[3]<\/a> al rector del Mujal per un valor de 35 lliures.<\/p>\n

Els seg\u00fcents de la nissaga Oliva foren els pares de la Felipa, Celdoni i Miquela. Que l\u2019Oliva era un mas important en d\u00f3na mostra el testament del seu fill Valent\u00ed, el seg\u00fcent hereu, fet davant el rector del Mujal, l\u2019agost de 1630 i que resumim tot seguit:<\/p>\n