{"id":950,"date":"2019-06-15T17:34:12","date_gmt":"2019-06-15T16:34:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=950"},"modified":"2019-12-26T00:44:25","modified_gmt":"2019-12-25T23:44:25","slug":"ancestres-de-ca-lagusti","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=950","title":{"rendered":"Ancestres de ca l&#8217;Agust\u00ed"},"content":{"rendered":"<p><strong>Presentaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>El treball que us presentem \u00e9s el fruit del que hem esbrinat fins ara sobre els ancestres de ca l\u2019Agust\u00ed de Sant Mateu de Bages. Necess\u00e0riament provisional i incomplet. La investigaci\u00f3 geneal\u00f2gica mai \u00e9s definitiva: un bon dia la recerca ens proporciona noves dades que permeten estirar d\u2019algun dels caps que van quedant solts. Troballes que ens ajuden a desembolicar una mica m\u00e9s la troca, a vegades saltar generacions enrere, altres progressar per alguna de les diverses branques de l\u2019arbre geneal\u00f2gic o tancar les baules de la cadena que restaven obertes.<\/p>\n<p>Veurem que la majoria dels nostres avantpassats provenen del Bages i, m\u00e9s concretament, de masos i poblacions termenals amb Sant Mateu: Coaner, Castelltallat, Fals, Sant Salvador de Torroella, S\u00faria i Call\u00fas. Poques s\u00f3n les excepcions, entre elles alguns rebesavis de l\u2019Anoia, el Solson\u00e8s o el Bergued\u00e0.<\/p>\n<p>Cal dir que hem trobat molta feina feta i resulta obligat citar les fonts de les que ens hem nodrit, per ordre de redacci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li><em>Els Serra de Claret dels Cavallers<\/em>. Les informacions sobre aquesta branca les hem extret del dossier publicat el 2008 per Albert F\u00e0brega i Enfadaque i Francesc Serra i Sellar\u00e8s al n\u00famero 96 de la revista \u00abDovella\u00bb editada pel Centre d\u2019Estudis del Bages.<\/li>\n<li><em>Els Massana de Fals<\/em>. Hem aprofitat el treball d\u2019Ernest Molins i Roca aparegut primerament al col\u00b7leccionable \u00abFalchs, fulls de divulgaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Fals\u00bb publicat per l\u2019ACR, revisat, compilat i reeditat posteriorment per Zenobita Edicions al llibre \u00abFals, les cases\u00bb. En bona part n\u2019hem fet una transcripci\u00f3 literal: la profusi\u00f3 de detalls, tots interessants, i la qualitat de la informaci\u00f3 fan dif\u00edcil prescindir-ne.<\/li>\n<li><em>Les Planes de Sant Mateu<\/em>. Ens hem basat en el llibre \u00abLes Planes de Sant Mateu, una casa pairal\u00bb de Joan Planas i Mart\u00ed, publicat el 1969, tot i que la nostra recerca ens ha revelat algunes interpretacions incorrectes u omissions. En menor mesura hem tret informacions de la \u00abMonografia\u00bb de moss\u00e8n Valent\u00ed Noguera, publicada a Manresa el 1909.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tota la resta ha sorgit de la recerca als arxius parroquials de Castelltallat i Sant Mateu de Bages, Dioces\u00e0 de Solsona, registre civil de Sant Mateu i de les informacions transmeses oralment pels nostres parents.<\/p>\n<p>Esperem que resulti del vostre inter\u00e8s.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Castelltallat, el 19 de maig de 2019<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Pep i Toni Planas<\/p>\n<div style=\"width: 810px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/st_mateu_primavera__16_petit.jpg\" width=\"800\" height=\"300\"><p class=\"wp-caption-text\">Sant Mateu de Bages<\/p><\/div>\n<p><strong>Els Serra de Claret dels Cavallers<\/strong><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre Serra.jpg\" width=\"213\" height=\"541\">Coetanis dels primers Planes de Sant Mateu hi ha altres ancestres, com els del mas Serra de Claret dels Cavallers. Al fogatge de 1497 l\u2019\u00fanic mas que apareix a Claret dels Cavallers, \u00e9s can Serra.<\/p>\n<p>La cadena geneal\u00f2gica amb totes les baules ben lligades comen\u00e7a amb <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=I1161&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Joan Serra<\/a>, que es cas\u00e0 el 1505 amb l\u2019Angelina<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a>. Poc abans, a partir del 1481 s\u2019enregistren un seguit de compres i establiments per part d\u2019un Joan Serra: Torribalta, el mas r\u00f2nec de can Joan, una pe\u00e7a de terra anomenada la Rovireta, la Plana de Fontfreda. Pot tractar-se d\u2019ell mateix o d\u2019un antecessor. El 1510 Joan Serra torna a fer noves adquisicions: els masos d\u2019en Mart\u00ed, d\u2019en Bonanat i d\u2019en Devesa, aix\u00ed com una pe\u00e7a de terra anomenada la Plana del Castell, tot al terme de Claret dels Cavallers. El 1518 va tenir un plet \u2014del que en desconeixem el resultat\u2014 amb Joan de Peguera, que era un dels que li havia establert (cedit el domini \u00fatil), per uns masos i una feixa.<\/p>\n<p>El Joan i l\u2019Angelina van tenir un m\u00ednim de sis fills: Pere, Valent\u00ed, Valentina, Margarida, Joana i C\u00e0ndida. Joan va nomenar hereu en Pere i va dotar a cadascuna de les filles amb 200 lliures barceloneses el que, unit a les adquisicions, fa suposar que la casa gaudia d\u2019una bona posici\u00f3 econ\u00f2mica. &nbsp;<\/p>\n<p>L\u2019hereu, en Pere, va casar-se el 1540 amb Maria Feixes de Coaner. D\u2019aquesta parella no em sabem res m\u00e9s que qui fou el seu hereu: un altre Joan, que va casar-se amb una Margarida dels que tamb\u00e9 en coneixem sis fills: Pere, Joan, Caterina, Margarida, Jer\u00f2nima i Magdalena. L\u2019hereu, un altre Pere, va casar-se amb C\u00e0ndia l\u2019any 1605. Com que van tenir dues filles, no va haver-hi hereu, sin\u00f3 pubilla, la Joana. Quan va ser l\u2019hora de casar-se ho va fer amb Pere Gras, un pag\u00e8s de Call\u00fas que, en entrar de pubill a can Serra, va<\/p>\n<div style=\"width: 380px\" class=\"wp-caption alignright\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/DSC_4456_editat.jpg\" width=\"370\" height=\"236\"><p class=\"wp-caption-text\">Claret dels Cavallers<\/p><\/div>\n<p>prendre el cognom de la casa, com era habitual.<\/p>\n<p>Aquesta uni\u00f3 de la Joana amb en Pere Serra i Gras va resultar molt prol\u00edfica: en coneixem deu fills.&nbsp; L\u2019hereu fou tamb\u00e9 un Pere que el 1625 feia casori amb Esperan\u00e7a. I per que no es perd\u00e9s la mena, varen criar un bon reguitzell de canalla: onze. Van fer hereu a en Josep.<\/p>\n<p>L\u2019any 1651 en Josep Serra sign\u00e0 un document on reconeixia que Joan Puigdell\u00edvol, de Castelltallat, li havia pagat 1000 lliures per \u00ablluir i quitar\u00bb un censal<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a>. Dit d\u2019altra manera: havia recuperat els cal\u00e9s d\u2019un pr\u00e9stec. Com acostumava a passar, no eren \u00fanicament econ\u00f2miques les relacions entre els Serra i els Puigdell\u00edvol: el 1660 l\u2019hereu Puigdell\u00edvol, en Joan, es cas\u00e0 amb la Vict\u00f2ria Serra, una germana d\u2019en Josep.<\/p>\n<h3><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> En la investigaci\u00f3 geneal\u00f2gica, si no podem disposar de documents tals com cap\u00edtols matrimonials o actes de matrimoni, el cognom i ascend\u00e8ncia de les fadrines es perd pel fet que, a partir del casori, adoptaven el de la casa de l\u2019hereu. En el cas dels pubills tant podia resultar que el cognom patern pass\u00e9s a segon lloc, se l\u2019anomen\u00e9s com a \u00e0lies &nbsp;com que adoptessin com a segon el de la casa on anaven a viure. Per\u00f2 en qualsevol cas la descend\u00e8ncia seguia mantenint el cognom de la pubilla. Ara b\u00e9, si aportaven prou cabal com per treure el mas d\u2019una situaci\u00f3 econ\u00f2micament delicada, el pubill feia prevaldre el seu de cognom i fins i tot el mas podia canviar de nom. \u00c9s el que es coneixia com \u00abcomprar la pubilla\u00bb .<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> Hist\u00f2ricament la doctrina de l\u2019Esgl\u00e9sia no permetia el pr\u00e9stec a inter\u00e8s: era considerat una pr\u00e0ctica usur\u00e0ria que es deixava en mans del jueus. Un pretext moral per encobrir la intenci\u00f3 intervencionista dels estaments reial i eclesi\u00e0stic en el mercat de capitals. Oim\u00e9s quan les institucions eclesi\u00e0stiques eren, al costat de la burgesia i propietaris rurals acabalats, les principals fonts de cr\u00e8dit. Institucions que no invertien en negocis ni industrials ni comercials i que buscaven percebre uns ingressos permanents: comunitats religioses, causes pies, hospitals, confraries, etc.<\/h3>\n<h3>L\u2019Esgl\u00e9sia acab\u00e0 per legitimar aquelles formes de cr\u00e8dit de les que en treia profit. Per\u00f2 per tal de justificar aquesta pr\u00e0ctica es genera un llenguatge conf\u00fas: Aix\u00ed se simula una venda: el qui rep els diners \u00abven\u00bb a qui els hi deixa el \u00abdret a cobrar\u00bb un inter\u00e8s que s\u2019anomena \u00abpensi\u00f3\u00bb. El prestador \u00e9s el \u00abcomprador\u00bb i el prestatari el \u00abvenedor\u00bb. El retorn del capital prestat s\u2019anomena \u00abllu\u00efci\u00f3, quitaci\u00f3 o redempci\u00f3\u00bb. Els contractes es sancionen p\u00fablicament davant de notari, civil o clergue.<\/h3>\n<h3>L\u2019acc\u00e9s al mercat del cr\u00e8dit \u00e9s generalitzat, b\u00e9 com a venedor, comprador, o tot alhora. Representats de tots els estaments socials: reis, nobles, patricis, eclesi\u00e0stics,&#8230; fins als m\u00e9s humils pagesos i menestrals. Aix\u00ed \u00e9s financen guerres, obra p\u00fablica, inversions,&#8230; mitjan\u00e7ant diverses figures credit\u00edcies: des del pagament ajornat fins al pr\u00e9stec hipotecari. Les m\u00e9s comunes foren el \u00abcensal\u00bb, el \u00abviolari\u00bb i la \u00abvenda a carta de gr\u00e0cia\u00bb.<\/h3>\n<h3>El censal o m\u00e9s pr\u00f2piament \u00abcensal mort\u00bb per diferenciar-lo del \u00abcensal o cens viu\u00bb propi dels establiments emfit\u00e8utics pel que es cedeix el domini \u00fatil d\u2019un be a canvi d\u2019un c\u00e0non peri\u00f2dic, \u00e9s un pr\u00e9stec pel que es paguen interessos anuals, de termini indefinit i que es pot tornar sempre que es vulgui i fragmentar el retorn. Compromet l\u2019individu que en respon amb la generalitat dels seus b\u00e9ns.<\/h3>\n<h3>La creaci\u00f3 del censal s\u2019anomena \u00abencarregaci\u00f3\u00bb. Qui deixa els diners \u00e9s el \u00abcensalista\u00bb i qui els rep el \u00abcensatari\u00bb. Es poden crear censals de bell nou, a partir de pensions ven\u00e7udes, per conversi\u00f3 d\u2019altres deutes, etc. Com que pel seu car\u00e0cter indefinit no es pot obligar el censatari a retornar els diners, sovint s\u2019introdueix el \u00abpacte de millora\u00bb segons el qual, despr\u00e8s d\u2019uns determinats anys, normalment quatre o cinc, el censatari est\u00e0 obligat a incrementar la garantia amb el que, de facto, es converteix en un pr\u00e9stec a curt termini.<\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els Puigdell\u00edvol de Castelltallat<\/strong><\/p>\n<div style=\"width: 355px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/IMG_6027_editat.jpg\" width=\"345\" height=\"223\"><p class=\"wp-caption-text\">Puigdell\u00edvol<\/p><\/div>\n<p>Les refer\u00e8ncies m\u00e9s antigues que disposem del mas Puigdell\u00edvol, al solell de la Serra de Castelltallat, s\u00f3n del fogatge del Ducat de Cardona de 1502, on hi figura com a cap de casa en Pere <em>Puixdel\u00edvoll<\/em>. El 1545 hi ha const\u00e0ncia que Antoni Puigdell\u00edvol havia comprat un parell de c\u00e0rregues d\u2019oli a Joan Torreblanca de Fals, per catorze ducats i les havia quedat a deure. M\u00e9s endavant, el 1565, un fadr\u00ed de la casa anomenat Miquel es casa amb l\u2019Agn\u00e8s, filla del Joan. Com al cas dels Serra, les relacions comercials entre masies tamb\u00e9 deriven en vincles familiars.<\/p>\n<p>Els seg\u00fcents que identifiquem com a amos del mas s\u00f3n la parella formada pel <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=I1179&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Benet Puigdell\u00edvol i la Caterina<\/a>. La primera not\u00edcia que tenim d\u2019ell \u00e9s de 1594 quan fa de testimoni en un casament. Els en coneixem quatre fills: Salvador, Mag\u00ed, Janot i Elisabet. Benet mor el 1608, dos anys despr\u00e9s que la seva dona.<\/p>\n<p>Salvador, l\u2019hereu, va casar-se amb l\u2019Agn\u00e8s. Tenim const\u00e0ncia de cinc fills de la parella: Joan, Magina, Caterina, Pere Pau i Antoni. Ella va morir el 1645, per\u00f2 el Salvador feia malves&nbsp; des de febrer de 1606. La mort l\u2019havia trobat fora de casa, al mas Bosc de Fals, i probablement jove. Al seu registre de defunci\u00f3 s\u2019hi diu que va fer testament en poder del rector de Fals<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a>. Un mes i mig despr\u00e9s es produeix una mort violenta, la d\u2019en Pere Puigdell\u00edvol \u00ab<em>lo qual mataren en dit terme de Fals ab un colp de pedrenyal<\/em>\u00bb. Els enterren junts per\u00f2 no diuen quina relaci\u00f3 hi ha entre ells.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre Puigdellivol.jpg\" width=\"213\" height=\"541\">Els Puigdell\u00edvol havien de ser gent de vida atzarosa: el dia de Santa Ll\u00facia de 1601 quatre amics de Fonollosa van anar a Rajadell per gaudir d\u2019un dia de festa. Quan tornaven a casa, a l\u2019al\u00e7ada de les Obagues de Querol, van topar amb una colla d\u2019homes armats, formada pel Puigdell\u00edvol de Castelltallat i la seva banda. Un dels assaltats va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer i, aprofitant la confusi\u00f3, la resta tamb\u00e9 va escapolir-se. Els nois denunciaren els fets al batlle i el dia 17 de desembre foren convocats al castell de Cardona. Havien pogut identificar la majoria dels assaltants. El cap era Salvador Puigdell\u00edvol i anava acompanyat dels seus germans Mag\u00ed Puigdell\u00edvol, \u00e0lies Tonall\u00f3 o Tonallona, Janot Puigdell\u00edvol, \u00e0lies lo Llagastre, i Antoni Bonveh\u00ed. Entretant, hi va haver un altre episodi violent a Castelltallat, amb protagonisme de diverses bandes, entre elles la del mateix Puigdell\u00edvol. Detinguts i tancats a la pres\u00f3 del castell de Cardona, la principal discussi\u00f3 en el judici va girar entorn de la mida de les armes. Les autoritats havien prohibit les de can\u00f3 curt, que es podien dissimular f\u00e0cilment sota la capa.<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a><\/p>\n<p>L\u2019any 1605 es van produir uns robatoris de pedrenyals a Camps, que van ser jutjats a la Cort de la Batllia Ducal de Cardona. Crist\u00f2fol Junyent havia deixat a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Camps el seu pedrenyal, abans d\u2019entrar a missa, com la resta de pagesos. Per\u00f2 a la sortida va veure que havia desaparegut. De seguida es va atribuir el robatori a un mosso que treballava a casa d\u2019en Puigdell\u00edvol de Castelltallat a qui anomenaven el Gasconet i que tenia fama de pispa. El batlle el va perseguir i enxampar tot i que s\u2019havia refugiat a la capella de Figuera. No havia actual sol: l\u2019acompanyaven dos germans Mart\u00ed de Claret dels Cavallers. No coneixem el resultat de la sent\u00e8ncia.<a href=\"#_ftn3\" name=\"_ftnref3\">[3]<\/a><\/p>\n<p>Per acabar-ho d\u2019adobar el 1614 trobem la defunci\u00f3 un fill del Salvador i l\u2019Agn\u00e8s, l\u2019Antoni \u00ab<em>lo qual portaren mort<\/em>\u00bb, per\u00f2 no se n\u2019explica la causa.<\/p>\n<div style=\"width: 744px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Pedrenyal-sXVII.jpg\" width=\"734\" height=\"175\"><p class=\"wp-caption-text\">Pedrenyal (segle XVII)<\/p><\/div>\n<p>Cal dir que durant els segles XVI i XVII van proliferar arreu del Principat les quadrilles d\u2019homes armats. Els masos, tant per protegir-se com per dirimir difer\u00e8ncies amb els ve\u00efns, a banda dels fadrins de la casa, solien tenir al seu servei mossos armats. Algunes d\u2019aquestes quadrilles, amb el consentiment o i fins i tot la participaci\u00f3 directa de l\u2019amo, es dedicaven al bandolerisme, donant cops per tal d\u2019obtenir diner f\u00e0cil.<\/p>\n<p>El seg\u00fcent hereu de Puigdell\u00edvol va ser Joan, casat amb Marianna. El 1633 i el 1635 casen dues filles i l\u2019any sobre perden una criatura de deu mesos. La Mariana mor el 1644 i el Joan deu anys m\u00e9s tard, el 1654. Sobreviu nou anys al seu fill Josep que, casat amb una dona anomenada Francesca, passa a l\u2019altre barri el 1645. La seva v\u00eddua el segueix el 1658. Per\u00f2 tots dos deurien morir for\u00e7a joves: quan es casa el seu fill Joan, ja feia quinze anys que el Josep era mort.<\/p>\n<p>Aquest Joan, hereu de Puigdell\u00edvol, \u00e9s el que hem vist casar-se el 1660 amb la Vict\u00f2ria una fadrina del mas Serra de Claret dels Cavallers. Els hi coneixem tres fills: el Joan, l\u2019hereu, la Jer\u00f2nima, que va emparellar-se el 1686 amb un tal Pere Codina i la Francesca que ho feu amb un fill de Joan Pla de Sant Mateu. El Joan mor\u00ed el 1677. La Vict\u00f2ria bastant m\u00e9s tard, el 1705.<\/p>\n<p>El nou hereu de Puigdell\u00edvol, que com d\u00e8iem fou un altre Joan, va casar-se el 1690 amb la Paula Farell. Van atorgar cap\u00edtols amb el notari de Manresa Andreu Antich. Ella era filla de Joan i Maria, amos del mas Farell de Mura. Van tenir un m\u00ednim de cinc fills: el Francesc, l\u2019hereu, la Paula i tres criatures m\u00e9s que van morir prematurament el 1695, 1696 i 1704. La Paula va fer-ho el 1707 i el seu home el 1714.<\/p>\n<p>La Paula Puigdell\u00edvol Farell, va casar-se el 1717 amb el Celdoni, hereu de Soldevila de Castelltallat. I a partir d\u2019aqu\u00ed encetem un cap\u00edtol amb una nova branca de l\u2019arbre geneal\u00f2gic familiar.<\/p>\n<h3><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> Els testaments eren custodiats pel notari o clergue que actuava com a tal fins a la defunci\u00f3 de l\u2019atorgant, a partir de la qual \u00abs\u2019obrien\u00bb per con\u00e8ixer-ne les disposicions.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> Font: http:\/\/www.fonollosaturisme.cat\/gent-histories-i-llegendes\/<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref3\" name=\"_ftn3\">[3]<\/a> De la mateixa font anterior<\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els Soldevila de Castelltallat<\/strong><\/p>\n<p>La not\u00edcia m\u00e9s reculada del mas Soldevila, al peu de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Castelltallat, \u00e9s tamb\u00e9 del fogatge del Ducat de Cardona de 1502, quan figura com a cap de casa en Llorenchs de Soldevila, jurat<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a> del castell de Castelltallat.<\/p>\n<p>Entre el 1589, en que trobem un Pere Soldevila tamb\u00e9 batlle de Castelltallat, i el 1700, localitzem una colla de persones amb aquest cognom, algunes clarament relacionades amb el mas, per\u00f2 que no ens permeten establir de forma coherent una l\u00ednia success\u00f2ria clara.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre Soldevila.jpg\" width=\"361\" height=\"421\">Els primers que podem adscriure certament a l\u2019arbre geneal\u00f2gic s\u00f3n dues parelles de consogres: Salvador i Esperan\u00e7a per una banda i <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=I1134&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Pere i Margarida<\/a> per l\u2019altre. Pares respectivament d\u2019Esperan\u00e7a Becardit i d\u2019Isidre Soldevila. Tots de Castelltallat.<\/p>\n<p>De la parella Soldevila-Becardit tenim const\u00e0ncia de tres fills: Joan, l\u2019hereu, Margarida i Isidre. L\u2019Esperan\u00e7a va morir el mar\u00e7 del 1700 i l\u2019Isidre el novembre del 1702. Tots dos havien fet testament. Ell el mes de juny del mateix any davant del notari de Manresa Isidre Vendranes.<\/p>\n<p>El Joan va contraure matrimoni el 1679 amb Paula Canals, una fadrina de Can Canals de Sant Joan de Vilatorrada, antigament anomenat Canals de Montesquiu, ara Santa Marta. Per\u00f2 sis mesos i mig despr\u00e9s mor un fill \u00ab<em>albat <\/em><em>lo qual bateja Pere Davant vicari en la casa de dit Soldevila perqu\u00e8 no pugue arribar a les fonts de la Iglesia Parroquial<\/em>\u00bb. Tres dies despr\u00e9s enterraven la pobre Paula.<\/p>\n<p>El Joan va tornar a casar-se el 1683 amb Maria Anna Garriga, filla de Josep i Maria Anna, amos del Mujal de Cardona. Amb aquest matrimoni va tenir m\u00e9s sort que el primer. Els hi coneixem un parell de fills: Celdoni i Josep. Joan no va morir fins el 1725. Havia fet testament el novembre de 1723 davant el notari de Calaf Dr. Pedro Rodil, nomenant hereu a Celdoni. Maria Anna cinc anys m\u00e9s tard. Calculem que haurien viscut un m\u00ednim de seixanta-cinc anys cadascun.<\/p>\n<p>El Celdoni \u00e9s el que hem vist al final del cap\u00edtol dedicat als Puigdell\u00edvol casant-se el 1717 amb la Paula, una fadrina d\u2019aquella casa. La parella va tenir tres fills: Francesc, Josep i Joan. Per\u00f2 en n\u00e9ixer el quart, el desembre de 1724 fill i mare moren amb cinc dies de difer\u00e8ncia. No s\u2019havien acabat les desgr\u00e0cies pel Celdoni. El febrer d\u2019aquell mateix hivern, i amb pocs dies de difer\u00e8ncia se li moren el Josep i el Joan de tres i quatre anyets. I, com hem vist, aquell any tamb\u00e9 havia traspassat el seu pare Joan Soldevila.<\/p>\n<p>Malgrat que en desconeixem la causa, tantes morts seguides en una mateixa casa fan pensar en algun tipus d\u2019epid\u00e8mia. En aquell temps les malalties infeccioses i altament contagioses feien estralls entre la mainada. Revisant les defuncions de Castelltallat ens adonem que la mort de dos germans de curta edat, en pocs dies de difer\u00e8ncia, no \u00e9s pas un fet excepcional. En determinades \u00e8poques&nbsp; els albats \u2014criatures acabades de n\u00e9ixer i fins els dotze anys\u2014 ni tan sols eren inscrits al registre d\u2019\u00f2bits.&nbsp; Per\u00f2 entre 1630 i 1753 els clergues de Castelltallat s\u00ed que els van inscriure regularment: en trobem 273 de difunts sobre un total de 764 batejos: un esgarrif\u00f3s 36%.<\/p>\n<p>Dos anys m\u00e9s tard, el 1726, Celdoni trobaria nova parella en la fadrina Serafina Massana de la ve\u00efna parr\u00f2quia de Fals. Es d\u00f3na el cas que era germana de l\u2019Ant\u00f2nia que el 1738, dotze anys m\u00e9s tard, es casaria amb el seu fill Francesc. Aquestes segones n\u00fapcies del Celdoni tampoc van ser afortunades. La parella va perdre el seu primer fill Valent\u00ed, el 1727. Ni tampoc van durar gaire. Per\u00f2 ara va ser Celdoni qui va faltar el 1731. Per tant no va arribar a veure el seu fill casat amb la cunyada.<\/p>\n<div style=\"width: 810px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/IMG_2239_editat.jpg\" width=\"800\" height=\"533\"><p class=\"wp-caption-text\">Soldevila al peu de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Castelltallat<\/p><\/div>\n<p>Si ja resulta poc habitual que el fill es cas\u00e9s amb la cunyada, encara ho \u00e9s menys que el Celdoni i la Serafina ho haguessin de fer dues vegades. Efectivament, hi ha dos registres de casament de la mateixa parella amb tres anys de difer\u00e8ncia. El segon d\u2019ells va acompanyat d\u2019una autoritzaci\u00f3 de la c\u00faria episcopal de Vic. Pel que sembla, el capell\u00e0 va adonar-se dos anys m\u00e9s tard que la parella tenia parentiu de quart grau de consanguinitat. A difer\u00e8ncia del dret civil, pel can\u00f2nic el quart grau correspon a cosins tercers \u2014rebesavis comuns\u2014 i va caldre demanar dispensa a Roma. Els papers deurien trigar. Mentrestant el matrimoni no era considerat \u00aboficialment leg\u00edtim\u00bb.<\/p>\n<p>Com ja s\u2019ha dit, l\u2019hereu d\u2019en Celdoni, i per tant seg\u00fcent amo de Soldevila, fou en Francesc, casat amb el 1738 amb l\u2019Ant\u00f2nia Massana de Fals. Van atorgar cap\u00edtols matrimonials amb el notari Felip Soler. La genealogia dels Massana \u2014l\u2019antic mas la Sala\u2014 de Fals mereix un cap\u00edtol a banda que emprendrem tot seguit despr\u00e9s de descabdellar la l\u00ednia dels Soldevila.<\/p>\n<p>Del Francesc i l\u2019Ant\u00f2nia en coneixem dos fills: un Valent\u00ed que va&nbsp; morir jove el 1757 i Josep. Desconeixem quan van morir, per\u00f2 eren vius quan aquest darrer es casava el 1770 amb Maria Pal\u00e0, filla de Joan Pal\u00e0 i Teresa Rodoreda, de Sant Salvador de Torroella.<\/p>\n<p>El Josep Soldevila i la Maria Pal\u00e0 van tenir tres fills: el Joan, l\u2019hereu, casat amb Maria Garriga, el Miquel amb Ll\u00facia Becardit i l\u2019Ant\u00f2nia amb Joan Planas i Canals, hereu de les Planes de Sant Mateu de Bages.<\/p>\n<h3><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> El senyor del terme nomenava com a representant seu un batlle assistit per un o m\u00e9s jurats.<\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els Massana de Fals<\/strong><\/p>\n<p>Com hem dit i reiterarem m\u00e9s endavant, aquest important mas de Fals era conegut com la Sala fins que la pubilla va casar-se amb un Massana i va canviar de nom.<\/p>\n<p>La primera menci\u00f3 la trobem en el testament de la vescomtessa Eng\u00fancia de Cardona, fet el 1039, donant diverses propietats al monestir de Sant Pere de Casserres on volia ser enterrada. Entre els alous<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a> del terme de Fals hi havia: \u00abla Sala que est\u00e0 situada davant del castell, amb algunes cases que all\u00e0 s\u2019hi troben, i amb diverses eines, aix\u00ed com terres i vinyes, cultivades i ermes, amb moltes menes d\u2019arbres, tant dels que fan fruita com dels que no, i tres tones i tres cups\u00bb.<\/p>\n<p>En els segles seg\u00fcents apareixen diversos documents relacionats amb persones cognomenades Sala o \u00ab\u00e7a Sala\u00bb de Fals, per\u00f2 que no permeten establir una l\u00ednia success\u00f2ria clara. Fins i tot entre finals del XIV i primeries del XV la documentaci\u00f3 porta a creure que hi havia m\u00e9s d\u2019un mas amb aquest nom.<\/p>\n<p>Entre els personatges que m\u00e9s van contribuir a engrandir la propietat, a base d\u2019anar comprant masos, peces de terra i drets com el d\u2019explotaci\u00f3 del Mol\u00ed de Fals, hi ha Juli\u00e0 Sala, \u00e0lies Rovira i el seu fill Vicen\u00e7. L\u2019\u00e0lies indica el cognom patern del Juli\u00e0, que era originari de Sant Mateu, perqu\u00e8 l\u2019hem trobat en alguns afers en companyia dels seus germans Maurici i Pere Rovira de Sant Mateu. Precisament ell i \u00abPeric\u00f3\u00bb Rovira van protagonitzar un incident que mostra que eren personatges expeditius. Un dia de la <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright \" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/mula-amb-sacs.jpg\" width=\"273\" height=\"273\">Setmana Santa de 1443 baixava de Calaf Andreu Mestre, de Sant Aman\u00e7, amb una mula carregada de civada. En un indret anomenat la Creu de Calaf es va trobar els germans Rovira, que el van fer aturar i li van robar la civada. El Mestre va afanyar-se a anar al castell a demanar a Joan Berenguer de Rajadell, el seu senyor natural, just\u00edcia davant de l&#8217;ab\u00fas que havia sofert. Va declarar que \u00ab&#8230;<em>descaragant li lo mul, tallant li los truiles (?) e lo pitral, levant li la carrega e lo bastat en terra, e dient li moltes paraules injurioses, e entre les altres, que sen anas e la carrega romas aqui, per (&#8230;) las manaces que li faheren lexar la dita carrega<\/em>&#8230;\u00bb. No se sap el motiu d\u2019aquesta acci\u00f3 violenta dels Rovira ni com va acabar la cosa, que era una mica de mal fer, perqu\u00e8 el Mestre era vassall dels Rajadell, mentre que el Juli\u00e0 i el Peric\u00f3 eren homes dels Cardona, i cada senyor tenia jurisdicci\u00f3 exclusiva sobre els seus i generalment els defensava.<\/p>\n<p>Juli\u00e0 s\u2019hauria casat amb Eul\u00e0lia Sala, filla de Francesc. Sogre i gendre arrenden el 1436 el Mol\u00ed de Fals i cinc peces de terra a Galzeran de Sentmenat, senyor del castell de Fals per un cens de 110 sous anuals. El preu \u00e9s elevat, per\u00f2 el mol\u00ed era un bon negoci perqu\u00e8 tenia el monopoli de la m\u00f2lta de tot el gra que es collia al terme<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a>.<\/p>\n<p>El successor d\u2019en Juli\u00e0 fou en Vicen\u00e7 Sala, que entre 1469 consta com a \u00abcapit\u00e0\u00bb del castell de Fals i entre 1488 i 1496 ostenta el c\u00e0rrec de batlle. Es va casar primerament amb Margarida. Van tenir dues noies, Eul\u00e0lia i Margarida i, probablement, tres xicots: Francesc, Pere Joan i Vicen\u00e7. El 1512 ja era difunt i, a partir d\u2019aqu\u00ed, per manca de documentaci\u00f3, el mas entre en una zona d\u2019ombres. \u00c9s segur per\u00f2 que va acabar en mans d\u2019una pubilla.<\/p>\n<p>El 1528 trobem <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=i1723&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Francesc Massana<\/a> portant-ne les regnes, al mateix temps que un germ\u00e0 seu, dit Pere, habita al Mol\u00ed de Fals. Que Francesc es va casar amb l&#8217;Agn\u00e8s, pubilla del mas Sala, en d\u00f3na fe un pergam\u00ed del 1543 on s\u2019enregistra la venda d\u2019un censal de 50 lliures feta mancomunadament per onze propietaris de Fals, entre els quals Francesc Massana \u00abentrat al mas Sala per matrimoni\u00bb. Van tenir dos fills i dues filles: Perot, Gaspar, Agn\u00e8s i Joana.<\/p>\n<p>Els Massana provenien de Sant Miquel de Castellar, i son pare s\u2019anomenava Pere. L\u2019Agn\u00e8s test\u00e0 el 1546. Al seu germ\u00e0 Gaspar li va destinar una petita quantitat a cobrar quan es cas\u00e9s. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest germ\u00e0 obre un interrogant sobre la q\u00fcesti\u00f3 success\u00f2ria del mas. Va reservar 30 lliures per dotar cada filla i 5 per cada fill. Va deixar com usufructuari al seu home i hereu al primog\u00e8nit Francesc. Deuria morir poc despr\u00e9s. El 1548 Francesc ja constava com a hereu i propietari del mas. Aquest any era batlle i va casar una filla amb Pere Tries, l\u2019hereu del Sol\u00e0 de Sant Mateu, a qui va dotar amb 50 lliures, un cofre de fusta d\u2019\u00e0lber, una flassada cardada de mida mitjana, un parell de llen\u00e7ols i dues canes de bruneta per fer-se un vestit.<\/p>\n<div style=\"width: 303px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/P3105025.JPG\" width=\"293\" height=\"221\"><p class=\"wp-caption-text\">Tines del mas Massana de Fals<\/p><\/div>\n<p>Contra pron\u00f2stic el successor no fou Francesc, sin\u00f3 el seu germ\u00e0 Pere Massana, \u00e0lies Sala, el qual va formar parella amb una dona anomenada Caterina. El 1570 va signar un debitori al mercader manres\u00e0 Maurici Rechs de 17 lliures, en concepte d\u2019una certa quantitat de drap de llana que havia comprat a la seva botiga. El 1573 el Pere \u00e9s jurat del poble de Fals i el 1579 n\u2019\u00e9s batlle. El 1590 un paraire de Sant Pere d\u2019Ol\u00f3 reconeix que encara deu a Pere Massana una part dels diners d&#8217;un carregament de llana que li va vendre. En total eren 7 quintars menys 18 lliures de llana, venudes al preu de 8 lliures de moneda barcelonesa el quintar. Els paraires compraven la llana als ramaders i donaven a manipular als oficis subalterns \u2014teixidors, tintorers, abaixadors\u2014 tot reservant-se l\u2019aprest final i la comercialitzaci\u00f3. Hi ha el dubte de si totes aquestes operacions les va signar ell o el seu fill i successor, tamb\u00e9 anomenat Pere.<\/p>\n<p>Pere Massana (fill) va casar-se amb una dona anomenada Coloma amb qui va tenir quatre fills. El 1594, trobant-se malalt, va cridar al notari Calv\u00f3 de Manresa per que li recoll\u00eds les darreres voluntats.&nbsp; Va nomenar marmessors a la seva dona, al seu fill gran Francesc, a Jaume Grau de Fals i al gendre Francesc Mateu de Sant Mart\u00ed de Segarra, casat amb la seva filla Francina. Va recon\u00e8ixer haver cobrat les 80 lliures del dot de la Coloma a qui va llegar-ne 10 en agra\u00efment pels anys de conviv\u00e8ncia. Al seu fill Valent\u00ed, encara menor, va llegar-li 100 lliures per emancipar-se quan fos l\u2019hora. Unes altres 100 per a Joana, filla soltera i 10 per a la casada. Va nomenar hereu al primog\u00e8nit Francesc.<\/p>\n<p>De Francesc Massana (I), hi ha abundosa i interessant documentaci\u00f3. El 1606 va vendre\u2019s a carta de gr\u00e0cia<a href=\"#_ftn3\" name=\"_ftnref3\">[3]<\/a> al seu ve\u00ed del mas Bosch la major part de mas agregat Perera. En va fer 110 lliures. El mateix any va signar una conc\u00f2rdia amb el rector de Fals, moss\u00e8n Jeroni Gallart. En els acords hi havia prestacions i contraprestacions per ambdues parts. El Massana va deixar que el rector fes una canalitzaci\u00f3 des del Torrent del mas Perera, per tal de poder regar les seves feixes i alimentar el pou de gla\u00e7 que havia constru\u00eft. Tamb\u00e9 li va cedir 5 quarteres de terra pertanyents al mas Font, un altre que la propietat Massana havia absorbit. El tros que li va deixar era el compr\u00e8s entre la riera de Fals i els torrents de la Gabriela i de la Guineu. El rector havia d&#8217;arrencar el bosc i bo\u00efgar la terra, i despr\u00e9s pagar-li la vuitena part de la collita. Quedava totalment prohibit tocar cap roure o alzina. Finalment, el Massana va intercanviar amb moss\u00e8n Gallart, per deu anys, una de les feixes del rector situada a baix la riera, per una franja de terra al costat de tramuntana de la rectoria.<\/p>\n<p>A l&#8217;arxiu de la parr\u00f2quia de Rajadell s&#8217;hi troben uns tractes entre el Massana i Toni Serra, redactats en catal\u00e0 i datats el 1612. El Massana deixava al Serra les terres de la masoveria del Pla de la Vila a mitges, \u00e9s a dir, pagaven a mitges les llavors i les feines de llaurar, segar i batre, i es partien la collita. Les llegums eren pel Serra, per\u00f2 si en collia m\u00e9s duna quartera, l\u2019exc\u00e9s tamb\u00e9 anava a mitges.<\/p>\n<p>El Francesc, com la majoria de pagesos del seu temps, va veure\u2019s sovint obligat a manllevar o comprar a cr\u00e8dit blat, per cobrir les seves necessitats, ja fossin de menjar o de llavor. El 1607 devia 6 quarteres de blat al rector de Castelltallat i 6 al comerciant Agust\u00ed Morell. El preu del blat era car en aquell moment; una quartera valia un dobl\u00f3 d&#8217;or, \u00e9s a dir 48 sous. El gener de 1609 va manllevar 5 quarteres al metge Pere Mas, a mes de 101 lliures en diner. Va quedar en tornar-ho el setembre, posant com a penyora les parts de les seves masoveries de la Serra i la Vila. El novembre de 1610, Joan Casamaia, \u00e0lies Blanch, un jornaler de Fals, li va deixar 8 quarteres de fromental, i es va comprometre a tornar-les el juny, despr\u00e9s de la collita. El 1608 el Massana va comprar una mula negra a Valent\u00ed Noguera de Manresa. Devia ser una bona b\u00e8stia, perqu\u00e8 en va pagar 31 ducats.<\/p>\n<p>El 1630 necessitava diners amb urg\u00e8ncia i va veure\u2019s obligat a vendre un violari<a href=\"#_ftn4\" name=\"_ftnref4\">[4]<\/a> de 52 lliures i mitja al blanquer<a href=\"#_ftn5\" name=\"_ftnref5\">[5]<\/a> de Manresa Joan Monjo de la Plana. Ell i el seus descendents van haver de pagar anualment 7 lliures i mitja de pensi\u00f3 durant els propers 16 anys, fins que el violari va ser cancel\u00b7lat. El negoci va ser p\u00e8ssim, perqu\u00e8 els interessos van pujar a 120 lliures en total.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre Massana.jpg\" width=\"351\" height=\"561\">Al marge dels negocis, la vida familiar del Francesc va estar marcada per dues mullers. Amb la primera, la Miquela, va tenir el Francesc, el Joan, l&#8217;Agn\u00e8s i la Jer\u00f2nima. Amb la segona, l&#8217;Elisabet Serramalera de Calders, va tenir el Gabriel, el Jacint, el Joan, el Pau, i la Maria \u00c0ngela. L&#8217;Agn\u00e8s va fer parella amb Ferm\u00ed Roca de Sant Lloren\u00e7 Savall; la Jer\u00f2nima amb Joan Braquet, hereu de les Malloles de Rajadell; la Maria \u00c0ngela amb Baltasar Carreras de Cabrianes; el Jacint va aprendre l&#8217;ofici de passamaner<a href=\"#_ftn6\" name=\"_ftnref6\">[6]<\/a> a Manresa, on va casar-se amb la filla del boter Francesc Enrich; el Gabriel va instal\u00b7lar-se a Bellpuig, com a abaixador de draps de llana<a href=\"#_ftn7\" name=\"_ftnref7\">[7]<\/a>; el Joan petit es va Casar amb una dona de a Manresa, per\u00f2 va seguir vivint a la casa dels pares; el Joan gran va ser diaca &nbsp;i el Pau tamb\u00e9 va fer estudis de capell\u00e0, arribant a ser el rector de la parr\u00f2quia de Santa Eul\u00e0lia del Corr\u00f3 d\u2019Avall, al Vall\u00e8s.<\/p>\n<p>Aquest Pau no va oblidar-se del seu poble de naixen\u00e7a i va llegar a l&#8217;esgl\u00e9sia de Fals un aniversari de 200 lliures. Consistia en dir una missa en sufragi de la seva \u00e0nima cada any el Dissabte de Resurrecci\u00f3. Va posar com a condici\u00f3 que: <em>\u00ab&#8230;el rector haja de publicar en la Iglesia de fals a la missa matinal y major lo diumenge antes de celebrar cada missa que lo dissapte vinent se dir\u00e0 dita missa, y que antes de celebrar aquella haja de fer tocar la campana un quart abans&#8230;<\/em>\u00bb Tamb\u00e9 va deixar diners per noies casadores \u00ab&#8230;<em>dos causas pias per donzellas a casar, so es, la una per las del llinatge y parentela de dit fundador y la altra per las que son naturals y natives del lloch de Fals<\/em>&#8230;\u00bb<a href=\"#_ftn8\" name=\"_ftnref8\">[8]<\/a><\/p>\n<p>Francesc Massana (I), en el testament que va atorgar el febrer de 1632, va nomenar hereu al seu&nbsp; primog\u00e8nit Francesc, fill de la Miquela, mentre que l&#8217;Elisabet Serramalera va deixar els seus b\u00e9ns al Jacint, fill propi.<\/p>\n<p>Francesc (II) Massana va viatjar a Cardona el 13 de setembre de 1639 per fer la declaraci\u00f3 del capbreu<a href=\"#_ftn9\" name=\"_ftnref9\">[9]<\/a>. Va confessar que l&#8217; heretat principal Massana comptava amb uns 200 jornals de terra, i que a m\u00e9s hi havia agregats els masos seg\u00fcents: de la Serra, de la Font, Alzina, Ram\u00e0s, de la Vila, Salelles i el Mol\u00ed de Fals. La superf\u00edcie total de la terra era d&#8217;uns 1000 jornals. Pagava de cens 4 lliures i mitja en met\u00e0l\u00b7lic. De la producci\u00f3 de blat, ordi, mill, c\u00e0nem i verema se&#8217;n feien 25 parts, de les quals se\u2019n donava una al rector i dues al Duc, en concepte de delme. El delme de les olives que es pagava al Duc era una part de vint, i a m\u00e9s a m\u00e9s, cada any lliurava un anyell o cabrit, un pollastre i un vell\u00f3 de llana.<\/p>\n<p>Francesc (II) Massana va tenir una vida conjugal moguda. Primer va casar-se amb una dona anomenada Eul\u00e0lia, qui li va donar l&#8217;hereu, el Francesc (III). El 1621 va contraure n\u00fapcies amb Elisabet, filla de Jaume Serramalera i Valentina, de Sant Andreu de Calders. No cal confondre aquesta Elisabet Serramalera amb la madrastra del Francesc, d\u2019igual nom, que possiblement era una tia d\u2019aquesta. La noia era menor i els seus tutors van ser els encarregats d&#8217;oferir les 450 lliures del dot. Encara hi va haver un tercer matrimoni el 1633, amb l&#8217;Anna Casajoana, v\u00eddua amb fills de Pere Canudes, l&#8217;hereu del mas Pobla de S\u00faria. Va aportar al matrimoni les 250 lliures del dot del Canudes i 50 lliures m\u00e9s. En els cap\u00edtols, els dos vidus van fer plans pels seus rebrots, el Francesc i l&#8217;Anna, respectivament: \u00ab&#8230;<em>es stat pactat y concordat que Francesc fill del dit Francesc i Anna filla de dits conjuges canudas seran arribats a edat de poderse entre si contracta, ell dits sdevenidors conjuges hajan de procurar y donar obra ab efecte que dits Francesc menor y Anna menor entre si contracten en fas de Santa Mare Iglesia conforme prometen ara y a las horas, prometent y jurant que per rao de dit matrimoni ell dit Massana donara al dit fill seu lo heretament als fills naixedors de lo primer matrimoni tots y sengles dens seus, haguts y per haver, (&#8230;) y dita Anna haja de aportar en dot a dit sdevenidor marit la sua universal heretat a pare i fill Massana&#8230;<\/em>\u00bb<\/p>\n<p>Els plans eren aquests per\u00f2, com passa sovint, la realitat va ser tota una altra. Quan el 1642 el xicot Massana va arribar a l&#8217;edat adient no va casar-se amb la filla de la seva segona madrastra, sin\u00f3 amb una neboda de la primera, Marina Casajoana, filla de l&#8217;hereu de les Marcetes de Viladordis. El dot va ser de 400 lliures i l&#8217;aixovar a \u00abl&#8217;estil de la parr\u00f2quia de Viladordis\u00bb. Va quedar estipulat que si la Marina no tenia descend\u00e8ncia a qui llegar el dot, nom\u00e9s podia disposar per a ella de 60 lliures, havent de retornar les 340 restants a la casa de les Marcetes. El pare Massana va aprofitar el moment per nomenar-lo hereu, tot reservant-se l&#8217;usdefruit i fent una reserva de 1000 lliures per a dotar les filles solteres. El vell Massana encara va tenir dues filles amb la v\u00eddua: l&#8217;Anna i la Vict\u00f2ria. La primera la van casar amb Valent\u00ed Estrada de Viladecavalls i la segona amb Jacint LIed\u00f3 de la&nbsp; Grevalosa. Els dots van ser de 400 i 325 lliures respectivament.<\/p>\n<p>Com que la Marina i el Francesc (III) no van tenir nois, la Maria Massana Casajoana va esdevenir pubilla. No li deurien faltar pas pretendents, per\u00f2 els pares en van triar un de ben lluny: el Maurici Raurell, de la parr\u00f2quia de Sant Maurici de la Portella, probablement un fadr\u00ed del mas conegut actualment com el Rourell al terme de la Quar. Antigament anomenat de Quadres, \u00e9s conegut d\u2019en\u00e7\u00e0 el 1059 quan Guifr\u00e9, senyor del castell de la Portella fa una donaci\u00f3 que, entre altres, inclou aquest mas. En un capbreu de 26 de juny de 1663, \u00ab<em>&#8230; en poder de Joseph Riu, confess\u00e0 Antoni Francesch Raurell,&nbsp; pag\u00e8s de Sant&nbsp; Maurici,&nbsp; en&nbsp; domini de la abadia,&nbsp; que com a home propi de dita abadia, poseh\u00efa, en lo territori de Sant Maurici, 4 massos units y&nbsp; agregats al mas Quadrenns, esto \u00e9s lo mas Quadrens,&nbsp; Masset,&nbsp; Segal\u00e0s y coll de&nbsp; Sagri\u00e0, ab un mol\u00ed unit al primer. Com y tamb\u00e9 confess\u00e0, baix dit domini, lo mas Manyachs, dient que lo&nbsp; posehia a carta de&nbsp; gr\u00e0cia&#8230;<\/em>\u00bb<\/p>\n<p>En un altre de 1696 Antoni Mart\u00ed Raurell confessa \u00ab<em>&#8230;la casa y mas Raurell, olim dit Quadres, habitada y afocada, ab&nbsp; un&nbsp; mol\u00ed&nbsp; dirru\u00eft.&nbsp; \u00cdtem los&nbsp; massos Masset, Manyaques y Sant Mauri, ab una casa afocada, dita la Ferraria de Sant Mauri. Item la casa habitada y afocada de son mas dit Coll de Sagri\u00e0 y altre mas a este unit dit Sagal\u00e0s, dirru\u00eft&nbsp; &lt;&#8230;&gt;. \u00cdtem confessa la d\u00e8cima del mas Escobet, a excepci\u00f3 de una pessa de terra dita la Coma del Grau, pr\u00f2pia del dit mas &lt;&#8230;&gt; y finalment confessa que dins las confrontacions dels dits massos posehe&lt;e&gt;n, en la parr\u00f2quia de Sag\u00e0s, una pessa dita la Coma de Salam\u00f3, en domini directe de la abadia&#8230;<\/em>\u00bb a m\u00e9s del Mas Roset a la parr\u00f2quia de Sant Joan de Vilada, que havia comprat a carta de gr\u00e0cia<a href=\"#_ftn10\" name=\"_ftnref10\">[10]<\/a>.<\/p>\n<p>Tot i provenir d\u2019un mas prou important, li van deixar clar el primer dia que els fills que tinguessin amb la pubilla no es dirien Raurell, sin\u00f3 que conservarien el cognom Massana. Aix\u00ed va ser i el seu primer fill va anomenar-se Pau Massana, \u00e0lies Raurell. Despr\u00e9s en van venir quatre m\u00e9s: Joan, Josep, Maria i Francesca.<\/p>\n<div style=\"width: 337px\" class=\"wp-caption alignright\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/P3105021.JPG\" width=\"327\" height=\"247\"><p class=\"wp-caption-text\">Massana<\/p><\/div>\n<p>A finals d&#8217;agost de 1672 va pujar al mas Massana el notari de Manresa, Benet Font, a fi i efecte de recollir i posar per escrit les darreres voluntats del Maurici i la seva dona. El Maurici, que estava malalt, va demanar ser enterrat sota el paviment de l&#8217;esgl\u00e9sia, a la tomba dels Massana, i va deixar 15 lliures per un aniversari. Va llegar a les filles 300 lliures i als fills 100, diners que podien cobrar a l&#8217;hora de casar-se. Va fer hereu al Pau. La Maria va deixar als fills les mateixes quantitats i va demanar que en el seu enterrament hi participessin 18 capellans. El Maurici deuria estar fotut perqu\u00e8 va morir aviat, ja que el seu testament va ser publicat a mitjans d&#8217;octubre. La Maria va viure molts m\u00e9s anys encara i va tenir la joia de veure casades les dues filles: la Maria amb Mag\u00ed Martorell de Santa Cecilia i la Francesca amb Josep Feixes de Sant Joan de Vilatorrada.<\/p>\n<p>Pau Massana va casar-se el 1685 amb Serafina, filla de Jacint Martorell, l&#8217;hereu d&#8217;un mas de Santa Cecilia de Montserrat i Maciana. La noia va estar dotada amb 700 lliures i el dia de les noces deuria lluir un dels vestits de l&#8217;aixovar, tal vegada aquest: \u00ab<em>&#8230;un vestit de risso, \u00e7o es, ropilla y faldillas de escotina negra ab son guardapie de boqueals&#8230;<\/em>\u00bb. La relaci\u00f3 entre les dues fam\u00edlies s&#8217;havia iniciat el 1677, quan van unir-se el Mag\u00ed Martorell, germ\u00e0 de la Serafina, amb la Maria, germana del Pau.<\/p>\n<p>De fills de la parella, se\u2019n coneixen cinc anomenats Valent\u00ed, Pau, Domingo, Ant\u00f2nia i Serafina. El Valent\u00ed va ser l&#8217;hereu, el Pau i el Domingo es van quedar a casa treballant pel seu germ\u00e0 i a la Serafina la van casar el 1727 amb el vidu Celdoni, amo del mas Soldevila de Castelltallat i a l\u2019Ant\u00f2nia el 1738 amb el Francesc, hereu i fruit de les primeres n\u00fapcies d\u2019en Celdoni, tal i com hem vist en el cap\u00edtol dedicat als Soldevila.<\/p>\n<h3><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> L&#8217;alou era el r\u00e8gim de propietat de b\u00e9ns immobles, en el qual durant l&#8217;edat medieval el propietari (l&#8217;aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, \u00e9s a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini \u00fatil (el dret d&#8217;\u00fas). Era el concepte antag\u00f2nic de l&#8217;emfiteusi o propietat feudal, on el domini \u00fatil (o dret d&#8217;\u00fas) d&#8217;un feu se cedia a un vassall, que n\u2019havia de pagar un \u00abcens\u00bb o servir-lo personalment a canvi del dret d&#8217;\u00fas.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> Una forma de controlar la producci\u00f3 i les quantitats a percebre en concepte de delmes.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref3\" name=\"_ftn3\">[3]<\/a>&nbsp; La venda a carta de gr\u00e0cia, popularment coneguda com \u00abempenyorament\u00bb, \u00e9s un contracte de compra-venda pel que el venedor es reserva el dret de recuperar el que ha venut mitjan\u00e7ant la devoluci\u00f3 del preu pagat. Al darrera s\u2019hi amaga un aut\u00e8ntic pr\u00e9stec usurari en el que el capital prestat \u00e9s el preu pagat al venedor i el que es ven l\u2019inter\u00e8s o el que pot produir inter\u00e8s. La redempci\u00f3 o retrovenda \u00e9s la devoluci\u00f3 del capital i, com el censal, es pot fer sempre. Al Bages generalment es solia pactar a cinc anys, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00aba redimir sempre i quan\u00bb o a \u00abquitar dintre de cinc anys i passats sempre i quan\u00bb que equivalia a termini indefinit. Si no es retorna el capital passat el termini, la venda es converteix en perp\u00e8tua.<\/h3>\n<h3>L\u2019objecte de la venda \u00e9s divers: un mas, tota una casa o una habitaci\u00f3 d\u2019aquesta, una pe\u00e7a de conreu, de bosc, tota o part de la producci\u00f3 d\u2019aquesta pe\u00e7a, els drets de pastura,&#8230; i el preu, generalment, molt per sota del valor real de la cosa venuda. L\u2019 \u00abinter\u00e8s\u00bb \u00e9s en esp\u00e8cie i basat en el rendiment que en treu el comprador.<\/h3>\n<h3>Per tot plegat, la venda a carta de gr\u00e0cia \u00e9s dels contractes m\u00e9s gravosos i usuraris de tots.<\/h3>\n<h3>Cal advertir que aquestes son definicions generalistes i que, a la pr\u00e0ctica, existia casu\u00edstica molt diversa. Per\u00f2 resulten prou clarificadores per comprendre de qu\u00e8 estem parlant.<\/h3>\n<h3>Com anem veient, sovint l\u2019endeutament m\u00e9s que respondre a una necessitat puntual o al finan\u00e7ament d\u2019una inversi\u00f3, esdev\u00e9 un problema estructural que afecta tant als grans masos com als petits pagesos. Una mala anyada, deutes acumulats, pagar dots,&#8230; empenyen a endeutar-se. Sovint amb el resultat, al no poder fer front a les obligacions contretes, de veure\u2019s en l\u2019obligaci\u00f3 de renegociar el deute, empitjorant les condicions i fent cada cop m\u00e9s grossa la pilota. Fins a perdre irremeiablement la propietat.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref4\" name=\"_ftn4\">[4]<\/a> El violari o pensi\u00f3 vital\u00edcia \u00e9s un tipus de contracte pel qual durant la vida d&#8217;una o m\u00e9s persones (normalment dues generacions), es rep el dret a una pensi\u00f3 peri\u00f2dica que pot \u00e9sser en met\u00e0l\u00b7lic, esp\u00e8cies o mixta. En contrapartida s&#8217;ha d&#8217;haver lliurat un capital, b\u00e9ns immobles o drets. L\u2019obligaci\u00f3 de pagar la pensi\u00f3 vital\u00edcia \u00e9s redimible. El violari es concep com una forma de cr\u00e8dit a llarg termini.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref5\" name=\"_ftn5\">[5]<\/a> L&#8217;ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref6\" name=\"_ftn6\">[6]<\/a> Anomenats tamb\u00e9 cordoners. A difer\u00e8ncia dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref7\" name=\"_ftn7\">[7]<\/a> Ofici d\u2019abaixar el p\u00e8l dels draps de llana tot tallant-lo i igualant el sobresortint amb unes grans tisores, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref8\" name=\"_ftn8\">[8]<\/a> Per a un mas tenir un fill capell\u00e0, dotar-lo correctament i col\u00b7locar-lo en una bona parr\u00f2quia, era una bona inversi\u00f3 de futur. Posava el capital a \u00abtreballar\u00bb b\u00e9 directament, b\u00e9 mitjan\u00e7ant la comunitat de preveres, deixant diners a cr\u00e8dit amb bon rendiment. Quan moria retornaven al mas, sigui directament, sigui complementant dots de les fadrines.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref9\" name=\"_ftn9\">[9]<\/a> El Capbreu \u00e9s un document fet davant notari on hom anotava, en forma abreujada i per\u00edodes cronol\u00f2gics, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remen\u00e7a) als senyors directes, per tal de conservar mem\u00f2ria o prova de la subsist\u00e8ncia dels drets dominicals. S\u2019hi esmentaven els b\u00e9ns que tenien cedits, fent menci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques, de llurs afrontacions, del qu\u00e8 pagaven per tenir-los (cens) i dels terminis de pagament.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref10\" name=\"_ftn10\">[10]<\/a> Font: Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella, a cura de Jordi Bol\u00f2s. Fundaci\u00f3 Noguera, Barcelona 2009.<\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Les Planes de Sant Mateu de Bages<\/strong><\/p>\n<p>Tot apunta que els Planes arribaren a Sant Mateu entre finals del segle XV i primeries del XVI. En un document datat per Pasqua Florida del 1411, transcrit a la \u00abMonografia\u00bb de moss\u00e8n Valent\u00ed Noguera, publicada a Manresa el 1909, on hi ha un inventari de les donacions dels prohoms de Sant Mateu per a un fons de caritat, no hi consta cap Planes. Tampoc al fogatge de 1497, en canvi ja figura al de 1553.<\/p>\n<p>A l\u2019exigu arxiu parroquial s\u2019hi conserven documents, alguns en estat ben precari, i \u00edndex de documents que fan refer\u00e8ncia a un tal Sebasti\u00e0 Planes, parents seus o persones que porten aquest cognom, datats entre 1501 i 1578. Amb tal dispersi\u00f3 de dates \u00e9s obvi que es refereixen a dues, probablement tres, persones diferents, quina relaci\u00f3 entre ells podria \u00e9sser de pare\/fill per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019oncle\/nebot.<\/p>\n<p>Per tota aquesta documentaci\u00f3 sabem que <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=i1759&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Sebasti\u00e0 Planes<\/a> era amo dels masos Corts, Card\u00f3, Conill i Vila, a Sant Mateu, i de Cremats i Cerarols, al terme de Santa Maria de Gai\u00e0.&nbsp; Els masos de Sant Mateu eren els que, juntament amb la capella de Sant Miquel, formaven la vila aplegada al peu del castell. M\u00e9s endavant veurem que el castell tamb\u00e9 form\u00e0 part d\u2019aquest patrimoni. L\u2019haurien establert \u2014cedit el domini \u00fatil\u2014 els G\u00e0ver, senyors del castell de Sant Mateu, a favor de Sebasti\u00e0 (I) Planes i els seus descendents, entre 1497 i 1501. Senyoria que posteriorment, per matrimoni, passaria als Peguera. D\u2019aquelles cases ja no en queda cap vestigi: abans de la Guerra Civil se\u2019n van retirar les runes i arrabassar el terreny que ocupaven per fer-hi la feixa de conreu que hi veiem actualment.<\/p>\n<div style=\"width: 356px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/IMG_6068_editat.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"233\"><p class=\"wp-caption-text\">El mas Figuera de Castelltallat<\/p><\/div>\n<p>Sebasti\u00e0 (II) Planes estava casat amb Francina Figuera, filla de Joana del mas Figuera de Sant Mateu. No sabem com es deia el pare ni si Joana era pubilla o fadrina d\u2019un altre mas. Pels testaments de Francina &nbsp;\u2014no porten data, potser es tracti de c\u00f2pies, per\u00f2 semblen correspondre a 1540 i escaig\u2014 sabem que Sebasti\u00e0 i ella tenen quatre fills: Joana, Crist\u00f2fol, Sebasti\u00e0, i Antoni. A aquests cal afegir-hi a Joan, casat a Cardona. Francina diu estar detinguda de malaltia de la que tem morir i nomena hereu al seu fill Crist\u00f2fol. En canvi Sebasti\u00e0 (II) Planes no presenta aquesta situaci\u00f3 en les seves darreres voluntats: vol que la seva mare sigui mantinguda a l\u2019heretat de les Planes, nomena majora i senyora<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a> dels seus b\u00e9ns a Francina i preveu que, si ella es torna a casar, se li retornin els diners del dot. Esmenta un germ\u00e0, Toni, i una germana que no anomena, i l\u2019heretat de Gai\u00e0. Finalment nomena tamb\u00e9 hereu al seu fill Crist\u00f2fol.<\/p>\n<p>Per alguna ra\u00f3, el seg\u00fcent hereu de les Planes conegut no fou Crist\u00f2fol&nbsp; \u2014potser va morir abans de ser-ho, o no n\u2019ha quedat cap const\u00e0ncia\u2014 sin\u00f3 un altre Sebasti\u00e0 (III) Planes.<\/p>\n<p>En una \u00e0poca<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a>, datada el 1561 i en la fundaci\u00f3 d\u2019un fons de caritat del 1575, s\u2019anomena a Sebasti\u00e0 Planes com a batlle de Sant Mateu. Ens sembla interessant transcriure aquest darrer document per deixar const\u00e0ncia de les cases principals de Sant Mateu en aquella \u00e8poca.<\/p>\n<p><em>\u00abSia notori a tothom com els pagesos y homens del terme y parroquia de Sant Mateu fermen, aseguran y en bona fe prometen donar y pagar quiscuns dos cortans de blat per la charitat de Sant Mateu y asso prometen primo el batlle Sebasti\u00e0 Planas y los jurats Pere Planas y en Gabriel Pla y en Francesc Pla y els altres Franc\u00e8sc Fontanet, en Perot Portella, en Francesc Sociats, en Sebasti\u00e0 Rabassola, en Joan Sala, en Pere Aloy, en Pere Roig, en Francesc Prat, la vidua Bastardas, en Joan Fontanet de la Rovira, en Valent\u00ed Fontanet, en Vicens Roman\u00ed, en Joan Comallonga y los de Sant Andreu, y per asso tenir y assegurar ne obliguen sos bens juntament quadahu de ells que los colectors tinguen forsa d&#8217;executar y demanar als anomenats y susdits dos cortans de blat en qualsevol manera y ab despeses si ser\u00e0 menester en qualsevol cort de qualsevol jutge eclesi\u00e0stich o secular y asso prometen ab jurament y los mateixos prometen en les matexes condicions y forces pagar una corta y mitx de blat per la charitat de Pasqua. Fet i firmat la present acte per los susdits en poder del Rector de Sant Mateu, Francesc Puig, vui a 2 setembre de 1575. Testimonis en Jaume Fontanet y Valent\u00ed Roig\u00bb<a href=\"#_ftn3\" name=\"_ftnref3\"><strong>[3]<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n<p>Sebasti\u00e0 (III) Planes s\u2019havia casat amb Francesca, de la que no en sabem res m\u00e9s que el nom. Atorga testament el 10\/8\/1578 on es presenta com a batlle de Sant Mateu. Nomena marmessors als seus fills Pere i Salvador i al seu germ\u00e0 Jaume. Desitja ser enterrat al vas de les Planes del cementiri de Sant Mateu. No anomena la seva esposa Francesca, tal vegada ja era difunta. Dota a Salvador, solter, amb 10 lliures per quan es casi i que, entretant, li sigui feta despesa i treballi pel b\u00e9 de la casa. Deixa 10 lliures m\u00e9s per pagar un deute del seu fill Jaume amb un metge de Valldaura a Manresa. Si en calguessin m\u00e9s, ho deixa a discreci\u00f3 de l\u2019hereu. Vol que s\u2019alci l\u2019empenyorament que pesa sobre el mas de la seva filla Joanota i que se li permeti viure i recollir-ne els fru\u00efts durant quatre anys, de franc. Tamb\u00e9 vol que el seu fill Pere retorni a l\u2019esgl\u00e9sia tres quarteres de blat que ell havia retingut \u2014suposem que en penyora\u2014 de la campaneta de Sant Miquel que s\u2019havien emportat. Nomena hereu a Pere o al seu fill major si ell no pogu\u00e9s.<\/p>\n<p>A partir del testament de Sebasti\u00e0 (II) Planes, els masos de Cremats i Cerarols ja no apareixen m\u00e9s relacionats amb els Planes de Sant Mateu. Tal vegada els havien venut o llegat a algun fadr\u00ed o fadrina.<\/p>\n<p>Per\u00f2 quina \u00e9s la proced\u00e8ncia de la nissaga Planes? Un dels camins per esbrinar-ho que va seguir Joan Planas i Mart\u00ed autor de \u00abLes Planes de Sant Mateu, una casa pairal\u00bb s\u00f3n precisament les possessions de Cremats i Cerarols, al terme de Santa Maria de Gai\u00e0. Les indagacions el portaren a constatar que a Gai\u00e0 no hi ha llibres de registre anteriors a 1936 i que Cremats i Cerarols estaven integrades a les parr\u00f2quies de Cornet i Santa Eug\u00e8nia de Relat. I els seus llibres, anteriors al 1600, eren dipositats a l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Vic.<\/p>\n<p>Els documents que en Joan Planas va localitzar en aquest arxiu fan refer\u00e8ncia al mas de les Planes de la parr\u00f2quia de Santa Eug\u00e8nia de Relat, terme de Santa Maria de Gai\u00e0&nbsp; (actualment d\u2019Aviny\u00f2). Tamb\u00e9 s\u00f3n capbreus, escriptures de reconeixement de domini senyorial a favor del paborde de la Seu de Vic dons la finca era de senyoriu eclesi\u00e0stic. &nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre Planas.jpg\" width=\"249\" height=\"734\">Un tr\u00e0mit per evitar la prescripci\u00f3 dels drets que treien causa dels establiments perpetus (emfiteusi).<\/p>\n<p>Un, datat el 1390, el signa Pere de Planes. L\u2019altre, del 1427, el subscriu Jaume de Planes. Probablement un hereu o successor. Per\u00f2, en el peri\u00f2dic reconeixement de drets senyorials que es fa a la prebosteria de Vic per la masia de les Planes, l&#8217;any 1553 l\u2019atorga un Gabriel Abellar, en la seva condici\u00f3 d&#8217;amo de la finca. Desapareix dons el cognom Planes com a titular. I aquest fet ocorre contempor\u00e0niament a l\u2019establiment dels Planes a Sant Mateu.<\/p>\n<p>Tanmateix, Joan Planas no localitza cap refer\u00e8ncia documental de les finques de Cremats i Cerarols. Tampoc hem pogut establir la situaci\u00f3 de Cremats, per\u00f2 a uns 4,8 quil\u00f2metres de les Planes d\u2019Aviny\u00f2, i actualment en terme de Sallent i proper a Cornet, hi ha un mas anomenat Cererols.<\/p>\n<p>Al fogatge de 1497 el cognom Planes consta censat a la Vegueria de Manresa al lloc d\u2019\u00abAvinyonet\u00bb. Al de 1553 ja no hi apareix (ja hem vist que \u00e9s present a Sant Mateu). En ambd\u00f3s fogatges no hi figura el lloc d\u2019Aviny\u00f3 per\u00f2 els cognoms que hi apareixen recorden top\u00f2nims i fam\u00edlies d\u2019aquest poble (Abadal, Illa, Portella, Posa, Verdeguer,&#8230;). De la mateixa forma, el cognom Abellar\/Abeyar \u00e9s enregistrat al ve\u00ed lloc de Cornet. Cap altra refer\u00e8ncia al cognom Planes a Gai\u00e0, Santa Maria de Gai\u00e0, Cornet, o en tota la resta del ve\u00efnatge.<\/p>\n<p>Tres dades circumstancials ens inclinen a recolzar la hip\u00f2tesi de Joan Planas en el sentit que el primer Sebasti\u00e0 Planes de Sant Mateu era originari&nbsp; de Santa Eug\u00e8nia de Relat i descendent de Pere i Jaume de Planes<\/p>\n<ul>\n<li>Concordan\u00e7a de cognoms.<\/li>\n<li>Coincid\u00e8ncia geogr\u00e0fica de Cererols amb el mas de les Planes al terme de Santa Maria de Gai\u00e0.<\/li>\n<li>Contemporane\u00eftat entre l\u2019establiment a Sant Mateu i el canvi de cognom en la titularitat de les Planes de Santa Eug\u00e8nia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El motius d\u2019aquest canvi d\u2019aires ja cauen en el terreny de l\u2019especulaci\u00f3.<\/p>\n<p>El seg\u00fcent amo de les Planes fou Pere. Es va casar amb una dona anomenada Joana. La parella va tenir tres mosses i quatre xicots. La Joana, l\u2019Eul\u00e0lia i la Margarida que es va casar el 1594 amb Miquel Santasusanna; en enviudar va unir-se a Pere Joan Miquel de Castelltallat que tampoc li va durar gaire dons el 1602 tornava a passar per l\u2019altar del bra\u00e7 de Pere Torrescassana de Claret dels Cavallers.<\/p>\n<p>Els xicots foren el Pere (l\u2019hereu), Joan, Crist\u00f2fol i Jaume. El Joan va casar-se amb Francesca Torras de Coaner, pubilla de les Torres de Coaner, mas actualment conegut com can Serra. Van atorgar cap\u00edtols matrimonials a Manresa l\u2019any 1602. Durant la seva reg\u00e8ncia del mas Castell va augmentar-ne el patrimoni, amb la compra d&#8217;algunes cases a Manresa i noves terres. Es tractava d&#8217;una persona culte: hi ha const\u00e0ncia que sabia escriure i que a la seva mort al mas hi havia diversos llibres, entre ells un de faules. Fou batlle de Coaner per compte del Duc de Cardona, senyor del terme.&nbsp; Tenia un car\u00e0cter fort i va estar implicat en m\u00e9s d&#8217;un esc\u00e0ndol al poble: va apallissar al rector de Coaner despr\u00e9s d&#8217;haver-lo atrapat entenent-se amb la sogra i poc temps despr\u00e9s tamb\u00e9 es va involucrar en un tiroteig per la festa del Roser a S\u00faria. Tot plegat li van mer\u00e8ixer la fama de bregant i busca-raons entre ve\u00efnat.&nbsp; Va tenir un parell de fills, per\u00f2 tots dos varen morir als pocs dies d&#8217;haver nascut i cap va arribar a la pubertat. Va morir l&#8217;any 1632, pocs dies abans que la seva esposa, segurament d&#8217;alguna epid\u00e8mia i, al no haver tingut descend\u00e8ncia, el seu dot de pubill va ser retornada per la fam\u00edlia de la seva esposa a les Planes de Sant Mateu, aix\u00ed com els seus b\u00e9ns \u2014no pas el mas Castell, propietat de la pubilla\u2014 foren venuts en encant p\u00fablic i els guanys invertits en misses a la seva mem\u00f2ria. Al seu testament, pres davant el rector del poble, lleg\u00e0 les cases de Manresa a una neboda seva, aix\u00ed com va repartir alguns diners i possessions entre la seva fam\u00edlia Planes.<a href=\"#_ftn4\" name=\"_ftnref4\">[4]<\/a><\/p>\n<p>En Pere tamb\u00e9 fou batlle de Sant Mateu. I deuria ser home a qui pla\u00efen les aparences: va fer donaci\u00f3 a l&#8217;esgl\u00e9sia parroquial, d&#8217;una creu d&#8217;argent feta pel mestre Tamarit, argenter de Barcelona, que va costar 101 lliures, 19 sous i 6 diners. Va ostentar la presid\u00e8ncia de la Confraria de Nostra Dona del Roser \u2014la m\u00e9s important del poble\u2014 que es va organitzar, pr\u00e8via autoritzaci\u00f3 pontif\u00edcia, durant el seu mandat. Per\u00f2, com el seu fill Joan, tamb\u00e9 era home de car\u00e0cter. El 21 de setembre de 1582, diada de la festa major, va haver-hi un greu avalot amb el resultat de tres morts i dos ferits.<\/p>\n<p><em><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/home amb pedrenyals.jpg\" width=\"234\" height=\"408\">\u00abEn aquesta festa gran se mogu\u00e9 gran avalot en la placa de Sant Mateu, en la hora de les ballades, a la tarda, entre 4 y 5 horas. Comen\u00e7\u00e0 primer un tal Gaspar Torres, fill de Rajidell y mosso den Aloy del present terme, a tenir rahons ab Miquel Carrera barber de Santpedor, perqu\u00e8 aquest havia dit si lo Torre havia robat als Molins o al Torre de las Torres; lo batlle Pere Planas, tement no compareguessen certa classe de gent, man\u00e0 que es pleg\u00e0s la festa; per\u00f2 luego un colp de pedrenyal que tira Mag\u00ed Aloy desde la plassa, fer\u00ed i mata a Joan Sala, que es mor\u00ed dins lo cementiri, al peu del Campanar; i poc despr\u00e9s lo Batlle, son cos\u00ed Miquel Fr\u00edgols, qui estava a les Planes, i altres partidaris seus, s&#8217;empararen d&#8217;aquell lloc sagrat des d&#8217;all\u00ed dispararen y mataren al Gaspar\u00f3 Torre, que estava situat en un claper de pedres al cap de la plassa que tocava al camp del Pla, i entrat dintre, all\u00ed mor\u00ed; tamb\u00e9 tocaren a un del costat, Janot Junyent (a) Raphel, mosso igualment de&#8217;n Aloy, y travessat del ventre mor\u00ed lo endem\u00e0 a casa de&#8217;n Pla. Encesa la malicia dels dos pl\u00e0ns o b\u00e0ndols, es tiraren de dins lo cementiri estant Valent\u00ed Pla i Miquel Fr\u00edgols (a) Noguera y los dos quedaren nafrats, lo primer de les cuixes i l&#8217;altre del costat esquerra. Resultat aquesta brega, que la Iglesia fou profanada y tancada: no es deien misses i oficis, ni es tocaven campanes. AI&nbsp; principi del avalot hi havia Jaume Devesa, Agutzil de Manresa qui&nbsp; havia anat a Sant Mateu per veure si podria detenir a Guillem Boguny\u00e0 y a Mateu&nbsp;&nbsp; Vilatortella,&nbsp; acusats de moneders falsos y de haver donada una ginebrada a les portes de l&#8217;Advocat fiscal de Manresa, y els quals es suposava s&#8217;amagaven a Sant Mateu y Castelltallat\u00bb.<\/em><\/p>\n<p>La presencia de l&#8217;algutzir va motivar la intervenci\u00f3 de la just\u00edcia de Manresa en aquells fets, la qual va enviar el metge Antoni Cantaire a les&nbsp; aut\u00f2psies del cas. L&#8217;acta d\u2019aut\u00f2psia deia el seg\u00fcent: <em>\u00abEn pres\u00e8ncia de M. Pebres, subvicari, reconegu\u00ed lo cos mort de&#8217;n Sala, vestit ab casaca gascona, saj\u00f3 de contra, calces y calsones de burell vestits y ab clau&#8230; flasco de pedrenyal, lo qual t\u00e9 dos forats de pilotes en l&#8217;esquena en vers costat esquerra i li ixen davant del costat dret; y lo cos den Gaspar Torre tot vestit de vermell y travessat de dues pilotes que li entren per los prims i li ixen per l&#8217;esquena\u00bb.<\/em><\/p>\n<div style=\"width: 331px\" class=\"wp-caption alignright\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Sant Miquel de les Planes.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"216\"><p class=\"wp-caption-text\">Sant Miquel de les Planes<\/p><\/div>\n<p>Segons moss\u00e8n Noguera varen detenir Pere Planes. I potser li va costar el c\u00e0rrec dons quan fa testament el 1594, signa com a testimoni Gabriel Pla a t\u00edtol de batlle de Sant Mateu. En aquest testament, Pere declara ser fill de Sebasti\u00e0 i Francesca (difunts) i, cosa poc usual, diu que fa el testament no pas malalt i al llit com la majoria de testaments de l\u2019\u00e8poca, sin\u00f3 que va ell mateix a la rectoria, trobant-se b\u00e9 de salut gr\u00e0cies a D\u00e9u, per\u00f2 que cal ser previsor. En aquest document hi apareixen for\u00e7a familiars: una neboda, filla del seu germ\u00e0 Jaume \u2014aquell a qui son pare lleg\u00e0 10 lliures per pagar metges\u2014 que deuria haver mort i s\u2019estava a les Planes. L\u2019esposa Joana que \u00e9s viva; t\u00e9 dues filles casadores, Eul\u00e0lia i Joana, a qui dota amb 150 lliures a cadascuna; un gendre anomenat Joan Miquel, casat amb la Margarida. Al Joan, el qui es cas\u00e0 amb la pubilla de les Torres de Coaner, li deixa 50 lliures i als dos altres Crist\u00f2fol i Jaume els n\u2019hi deixa 25 per quan es casin. Nomena hereu al seu fill Pere.<\/p>\n<p>Deuria recuperar el c\u00e0rrec: el 1597 Pere, entre d\u2019altres, \u00e9s marmessor d\u2019Esteve Rabassola i actua com a batlle \u2014del senyor Galzeran de Peguera i G\u00e0ver\u2014 fent un molt interessant inventari, encant i administraci\u00f3, de la casa de la Rabassola.<\/p>\n<p>Pere torna a testar el 1599. Ara ja es tracta d\u2019un testament t\u00edpic en que el testador jau al llit amb la protocol\u00b7l\u00e0ria declaraci\u00f3 en que jau afectat de malaltia corporal de la que tem morir, per\u00f2 amb plenes&nbsp; facultats cognitives. Repeteix marmessors, la muller Joana \u00e9s viva i la resta del testament similar, els fills solters segueixen solters. Curiosament estableix una gradaci\u00f3 del dot mascul\u00ed de 50, 30 i 25 lliures segons l\u2019edat. Ja no anomena a sa filla Joana (s\u2019hauria casat o potser mort). Designa a Pere&nbsp; \u00abmajor de dies\u00bb<a href=\"#_ftn5\" name=\"_ftnref5\">[5]<\/a> com a hereu i estableix l\u2019ordre successori en cas de fallar la l\u00ednia del primog\u00e8nit desviant-la cap als germans Joan, Crist\u00f2fol i Jaume.<\/p>\n<p>Pere mor aquell mateix any i pel juny s\u2019obre el testament en pres\u00e8ncia de la viuda Joana, l\u2019hereu Pere i dels testimonis que s\u00f3n el vicari de la parr\u00f2quia i Joan Figueres, pag\u00e8s de Sant Mateu.<\/p>\n<p>El seg\u00fcent a regir el mas de les Planes fou dons un altre Pere nat abans de 1574 dons, quan test\u00e0 el seu pare, ja era major d\u2019edat. Es va casar amb Caterina Bonsfills. Aquesta Caterina va testar davant el rector de Sant Mateu el dia 1 de maig del 1634. Suposem que devia \u00e9sser manresana, perqu\u00e8 en les seves voluntats va disposar que l&#8217;enterressin o b\u00e9 al vas de les Planes, o b\u00e9 a l&#8217;altar de Sant Antoni, de&nbsp; l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Seu, de Manresa, on devia tenir-hi drets la seva fam\u00edlia.<\/p>\n<p>Com son pare, Pere tamb\u00e9 interv\u00e9 com a batlle i marmessor en un altre testament i inventari el 1604. Res m\u00e9s coneixem d\u2019aquesta fam\u00edlia ni de la seva descend\u00e8ncia.<\/p>\n<div style=\"width: 361px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Castell_de_Sant_Mateu_de_Bages.jpg\" width=\"351\" height=\"247\"><p class=\"wp-caption-text\">Castell de les Planes<\/p><\/div>\n<p>El seg\u00fcent que identifiquem clarament al front del mas \u00e9s Josep Planas. \u00c9s ell qui sign\u00e0 el capbreu en el que, per primer cop, es documenta la vinculaci\u00f3 del castell a la fam\u00edlia Planas. Atorgat, el 25 de gener de 1701, per Llu\u00eds Soler i de Peguera a Josep Planas, davant del notari reial Francesc Madriguera. Per ra\u00f3 de dita escriptura, <em>\u00ab&#8230;el confessant, de son grat i certa ci\u00e8ncia, lloa, aprova, ratifica i confirma, o be nou estableix, a favor de Josep Planas, de Sant Mateu de Bages, i dels seus successors, perp\u00e8tuament, tot aquell mas anomenat mas Corts, habitat i afocat amb la casa, terres, honors i possessions, aix\u00ed com els altres masos, anomenats mas Card\u00f3 i mas de la Vila, units amb les terres i dit mas Corts; com tamb\u00e9 tots els drets i pertinences d&#8217;aquells que tenia i posse\u00efa Josep Planas, en el terme de Sant Mateu, amb totes les entrades i eixides, drets i universals pertinences<\/em>\u00bb. Les terres dels esmentats masos, que formaven una unitat de finca amb l&#8217;anomenada de les Planes i que comprenien el castell de Sant Mateu i la capella annexa de Sant Miquel, es descriuen en l&#8217;escriptura, seguint amb detall minuci\u00f3s la l\u00ednia completa de termenal.<\/p>\n<p>Josep es cas\u00e0 amb una dona anomenada Francisca i d\u2019aquesta uni\u00f3 en coneixem quatre fills: Gabriel, primog\u00e8nit i destinar a ser l\u2019hereu, Pere, Josep, que va morir el 1710 i Francisca, casada amb Joseph Vila i Llayrach, amo del Prat. En enviudar va unir-se a Caterina amb la que va tenir un fill anomenat Mateu que, quan es va casar amb Marina Pla, va anar a viure a la \u00abcaseta de les Planes\u00bb. Tamb\u00e9 dos infants, Salvador i Francisca, morts prematurament amb pocs dies de difer\u00e8ncia el 1702. Al registre d&#8217;\u00f2bits consten com \u00abalbats\u00bb el que fa pensar que havien nascut d&#8217;un mateix part. I Valent\u00ed, un noi que va morir el 1705 amb catorze anys.<\/p>\n<p>Gabriel era el primog\u00e8nit i per tant havia de ser l\u2019hereu. Per\u00f2 va morir el 1697. Tenia una filla que va esdevenir pubilla quan l\u2019avi Josep va atorgar testament el 21 de novembre de 1721. En les darreres voluntats Josep nomena marmessors el seu n\u00e9t Miquel Vilajoana (casat amb Caterina), Llu\u00eds Carner i Josep Rabassola. Elegeix sepultura en \u00ab<em>el fossar de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Mateu, en el vas de la meva casa<\/em>\u00bb. Institueix, despr\u00e8s, hereva universal a Caterina Planas, n\u00e9ta seva. I per tal que no s&#8217;esmuny\u00eds ni una agulla l\u2019her\u00e8ncia, precisa que li deixa \u00ab<em>tots els b\u00e9ns meus, mobles i immobles que&#8217;m perteneixin en qualsevol part i em perteneixer\u00e0n, haguts i per haver, i accions universals meves sobre tots els b\u00e9ns que&#8217;s trobaran a qualsevol part del mon, per qualsevols causes i raons<\/em>\u00bb. La instituci\u00f3 heredit\u00e0ria recargola amb llargues i minucioses cl\u00e0usules encaminades a evitar que el patrimoni es desvinculi de la fam\u00edlia. Hem deixat de dir que en l&#8217;indicat testament ordena les cerim\u00f2nies de l\u2019enterrament, novena, cap d&#8217;any, etc., precisant que, pel cap baix, hi hauran d&#8217;assistir a cada una vuit sacerdots. Tamb\u00e9 disposa que al de la seva dona n\u2019hi hagi&#8230;sis. No havia passat ni una setmana que ja celebraven els funerals de Caterina. Josep va trigar encara mig any a seguir-la. Se n\u2019anava a l\u2019altre barri el 30 de juny de 1722.<\/p>\n<p>Els funerals eren un dels esdeveniments que \u2014ultra recordar al difunt\u2014 servien per reunir la fam\u00edlia. Tamb\u00e9, juntament amb les misses de novenes i caps d\u2019any o aniversari, i el nombre de d\u2019oficiants, eren una demostraci\u00f3 de la posici\u00f3 social i econ\u00f2mica del finat. Aquest era un apartat rellevant dels testaments, especialment si eren atorgats davant de clergues, interessats en assegurar-se treball remunerat a posteriori. Per\u00f2 tamb\u00e9 per al testador que,&nbsp;&nbsp; preocupat per que se\u2019n conserv\u00e9s mem\u00f2ria p\u00f2stuma, solia determinar el nombre, la distribuci\u00f3 i el lloc dels oficis en sufragi seu i el d\u2019oficiants amb la \u00abcaritat\u00bb o remuneraci\u00f3 que havien de percebre, variable en funci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i costums. Aix\u00ed veiem com als registres d\u2019\u00f2bits, funerals, novenes,&#8230; el clergue sol anotar-hi el nombre d\u2019oficiants i la remuneraci\u00f3 percebuda de forma detallada o b\u00e9 el gen\u00e8ric \u00abdonaren la caritat acostumada\u00bb. En cas d\u2019amos de masos principals, era corrent que s\u2019encarreguessin, a m\u00e9s a m\u00e9s, misses celebradores en capelles determinades de la parroquial com la del Roser o a d\u2019altres del terme com Sant Miquel a Sant Mateu, la de Figuera a Castelltallat, o la del Grau a Fals.<\/p>\n<p>Als funerals s\u2019acostumava a donar dinar, cal tenir en compte que podia haver-hi parents arribats de lluny. Per\u00f2 si no se\u2019n donava, es repartien coques. El dinar i distribuci\u00f3 de coques constitu\u00efen un costum ancestral rigorosament establert, de tal manera que si no s&#8217;observava, els drets de parr\u00f2quia eren m\u00e9s alts. Els dinars eren en general abundants, tal com els de festa major. Ara, calia subjectar-se a determinades regles: el menjador havia d&#8217;estar a mitja llum i de les menges n\u2019eren excloses certes carns, considerades poc adients amb la naturalesa de l&#8217;\u00e0pat. Aix\u00f2 s\u00ed, s\u2019acompanyaven amb una lletania de parenostres i jaculat\u00f2ries, amb els que es tractava de fer-se perdonar l&#8217;expansi\u00f3 que es prenien els comensals a espatlles del difunt.<\/p>\n<p>El patrimoni de les Planes va passar contrarietats econ\u00f2miques en vida d&#8217;aquest Josep. Entre els anys 1680 i 1691, va manllevar diners tres vegades. Les operacions es formalitzaven com a vendes a carta de gr\u00e0cia. Els prestadors foren sempre comunitats de sacerdots de Sallent i Moi\u00e0.<\/p>\n<p>Caterina Planas va esdevenir dons mestressa quan el carro anava pel pedregar. Hem vist que estava casada amb Miquel Vilajoana. Va enviudar i va contreure noves n\u00fapcies amb Josep Cort\u00e9s, de Call\u00fas, que va morir el 21 de gener de 1738. El tercer marit fou en Josep Guillem, que no sabem d&#8217;on era. I la darrera vegada es cas\u00e0 amb un vidu, Joan Pla i Figuera, de Sant Mateu mateix. De tots quatre marits hi ha escriptures, que firmaren juntament amb Caterina, sia per contreure, sia per cancel\u00b7lar deutes de les Planes, i en totes elles afegiren el cognom Planas a llurs cognoms. De manera que el primer, un cop casat oficialment s\u2019anomenava Vilajoana i Planas; el segon, Cort\u00e9s i Planas, i aix\u00ed successivament. Tots ells moriren sense fills, per\u00f2 si n&#8217;haguessin tingut, aquests haurien usat el cognom de la casa.<\/p>\n<div style=\"width: 810px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Les Planes i turo del castell.jpg\" width=\"800\" height=\"459\"><p class=\"wp-caption-text\">Les Planes amb el tur\u00f3 del castell i la serra de Castelltallat al fons<\/p><\/div>\n<p>Durant la vida dels tres primers marits, l\u2019economia de les Planes va anar de mal en pitjor. Les vendes a carta de gr\u00e0cia continuaven augmentant i les cancel\u00b7lacions minvaven. La troca s&#8217;havia enredat de manera considerable quan l&#8217;entrada d&#8217;en Pla a la fam\u00edlia, amb diner fresc, va portar la soluci\u00f3. En Pla era persona acabalada i, per tant, un partit temptador, que la Caterina va lligar i portar cap a casa. Ara que, el joc, es va fer a cartes vistes: en l&#8217;escriptura de cap\u00edtols matrimonials que signaren el 21 de setembre del 1752, el nuvi va comprometre\u2019s a pagar tots els deutes de la casa: \u00abpensions, censos, reial cadastre, i les altres obligacions a favor de creditors leg\u00edtims\u00bb. El comprom\u00eds el va contreure amb la solemnitat de jurament pel \u00abSant D\u00e9u i els Sants Evangelis\u00bb, i va complir-lo al peu de la lletra: en poc temps va fer dinou cancel\u00b7lacions de dots, censos, deutes, etc. Alleujat d&#8217;aquesta c\u00e0rrega, el patrimoni de les Planes va recobrar la posici\u00f3 d&#8217;equilibri.<\/p>\n<p>Caterina va morir l\u2019octubre de 1773 i el Joan Pla el juliol de 1778. En no haver-hi descend\u00e8ncia en cap dels quatre matrimonis, el patrimoni, en funci\u00f3 del testament de l&#8217;avi Josep \u2014aquelles minucioses cl\u00e0usules encaminades a evitar que el patrimoni es desvinculi de la fam\u00edlia\u2014 va passar al seu cos\u00ed Pere M\u00e0rtir Planas, primog\u00e8nit de l&#8217;oncle de dita Caterina, Pere Planas i de Margarida Serra. Desconeixem quan va morir en Pere (pare) per\u00f2 la seva viuda deuria passar-les magres: va morir el 1758 i al registre del seu \u00f2bit el capell\u00e0 hi escriu \u00ab&#8230; <em>viuda deixada del q\u00ba<a href=\"#_ftn6\" name=\"_ftnref6\"><strong>[6]<\/strong><\/a> Pera Planas, habitant en aquesta parroquia, mor\u00ed de repente lo die nou del sobre dit mes<\/em> (abril) <em>y per causa de la sua mort repentina, no pogu\u00e9 rebrer sagrament algun. Assistiren als officis de enterro dos capellans donantlos la charitat acostumada. Se judica no havia fet testament perqu\u00e8 vivia de las almoynas que aplegava y no tenia per testar<\/em>\u00bb<\/p>\n<p>Resulta sorprenent la decisi\u00f3 del viudo Pla d\u2019aportar cabals a un mas del que no podia esdevenir-ne amo. Potser pretenia \u00abcomprar la pubilla\u00bb amb l\u2019esperan\u00e7a de tenir descend\u00e8ncia amb Caterina. En aquest cas la propietat hagu\u00e9s recaigut en els fills. Tot i que a la vista dels precedents matrimonials no sembl\u00e9s opci\u00f3 gaire fiable.<\/p>\n<p>Aix\u00ed que a en Pere M\u00e0rtir li va caure, com qui li toca la grossa, una her\u00e8ncia ben sanejada. S\u2019havia casat amb Francesca Sitj\u00e0s, una noia de Castellnou de Bages filla de Josep Sitj\u00e0s i de Maria Anna Camprub\u00ed. Van tenir com a m\u00ednim un fill anomenat Francesc. La Francesca va morir el 1771 i al registre d\u2019\u00f2bit el capella hi fa constar \u00abno testa per no tenir que testar\u00bb. O sigui que el dot que li haguessin donat els pares deuria ser ben magre o ja s\u2019havia fos. En aquesta data Pere M\u00e0rtir encara no havia heretat.<\/p>\n<p>Pere M\u00e0rtir va tornar a casar-se amb la Magdalena Jordana. Va fer testament el dia 1 de febrer del 1779, al qual va addicionar amb un codicil del dia 6 de maig, que tingu\u00e9 com a \u00fanic objecte llegar les joies de la casa a Magdalena.<\/p>\n<p>Francesc, fill i hereu de Pere M\u00e0rtir, es va casar amb Magdalena Canals, que desconeixem d\u2019on provenia. Per\u00f2 va aportar un dot de 400 lliures en diners, a part d&#8217;altres b\u00e9ns. Que sapiguem van tenir tres fills: Joan (l\u2019hereu), Miquel i Felip.<\/p>\n<p>El nou titular del mas fou Joan, que va contraure matrimoni amb Antonia Soldevila Pal\u00e0, tal i com hem vist a les acaballes del cap\u00edtol dedicat al mas Soldevila de Castelltallat. Del matrimoni en nasqueren tres fills: l&#8217;hereu, tamb\u00e9 Joan, i dos fadristerns, Felip i Miquel.<\/p>\n<p>Durant la vida d\u2019aquesta parella va esclatar la Guerra Gran (1793~1795) entre la Rep\u00fablica Francesa i el Regne d\u2019Espanya. Els francesos pretenien convertir el Principat i el Pa\u00eds Basc en dues rep\u00fabliques sat\u00e8l\u00b7lits, baluard contra la dinastia Borb\u00f3. Per\u00f2 els catalans rebutjaven la idea, d\u2019una banda per la secular animadversi\u00f3 als \u00abgavatxos\u00bb i de l\u2019altra per les not\u00edcies que arribaven pels exiliats francesos sobre la revoluci\u00f3. La mobilitzaci\u00f3 general del sometent a c\u00e0rrec dels municipis per fer front a l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s aviat va resultar una c\u00e0rrega feixuga. De la \u00abMonografia\u00bb de moss\u00e8n Noguera extraiem aquesta nota conservada a l\u2019arxiu parroquial \u00ab<em>El dia 20 de Maig <\/em>(1794) <em>partiren de Sant Matheu 37 h\u00f2mens amb el Batlle per anar al Pand\u00eds <\/em>(coll del Pand\u00eds, Bag\u00e0) <em>a sometent y\u2019ls gavaits hi pujaren i tingueren grans escopetades y sen mataren molts que causa ll\u00e1stima&#8217;1 pensari y veure que no se acaba may l&#8217;averi de assistir tanta gent a fer centinella sense aprofit\u00e1 res sino gast\u00e1 din\u00e9s<\/em>\u00bb.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s seguiria l\u2019ocupaci\u00f3 del pa\u00eds per Napole\u00f3 i la Guerra del Franc\u00e8s (1808~1814).<\/p>\n<div style=\"width: 650px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Les Planes 1930.jpg\" width=\"640\" height=\"456\"><p class=\"wp-caption-text\">Les Planes en una imatge dels anys 30 del segle passat<\/p><\/div>\n<h3><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> Podem assimilar-ho a usufructuaria o mestressa. No en t\u00e9 la propietat per\u00f2 en pot disposar excepte per alienar que li cal el perm\u00eds de l\u2019hereu.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> Carta de pagament, rebut o qualsevol altre document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda. En aquest cas \u00e9s un reconeixement que fa en Joan Pastor de G\u00e0ver (senyor del Castell de les Planes i del masos del seu terme) d\u2019haver rebut un cens o delme per part d\u2019en Sebasti\u00e0 Planes, que hi tenia dret emfit\u00e8utic (cessi\u00f3 perpetua) per a ell i llurs hereus.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref3\" name=\"_ftn3\">[3]<\/a> De la \u00abMonografia\u00bb de moss\u00e8n Noguera.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref4\" name=\"_ftn4\">[4]<\/a> Informaci\u00f3 facilitada per en Bernat Comas i Ars, que ha investigat la genealogia de la Casa Castell de Coaner (actualment can Serra)<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref5\" name=\"_ftn5\">[5]<\/a> Major d\u2019edat, major de 25 anys.<\/h3>\n<h3><a href=\"#_ftnref6\" name=\"_ftn6\">[6]<\/a> q\u00ba (quondam=difunt)<\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=i28&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><strong>Miquel Planas i Soldevila \u00abel Trempat\u00bb i Maria Teresa Carn\u00e9 Selva<\/strong><\/a><\/p>\n<p>El <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/module.php?mod=fancy_treeview&amp;mod_action=page&amp;rootid=i28&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Miquel<\/a>, nat el 1814, com que era fadr\u00ed, seguint la tradici\u00f3 catalana, no li tocava heretar i va haver d&#8217;espavilar-se amb els mitjans que li haurien proporcionat els seus pares i que consistirien en una casa \u2014cal Trempat\u2014 i alguna terra. Desconeixem en quin moment s\u2019hi va establir, per\u00f2 cal suposar que deuria ser en casar-se amb la Maria Teresa Carn\u00e9, filla de Josep Carn\u00e9 Pubill i Maria Selva de cal Mariquit de Sant Mateu, nascuda el 1822.<\/p>\n<p>Van tenir un bon reguitzell de canalla. No en tenim evid\u00e8ncies, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil d\u2019imaginar que amb una descend\u00e8ncia tan nombrosa passessin dificultats i per aix\u00f2 decidissin deixar el mas per fer-se c\u00e0rrec de la masoveria de Can Guardiola, propietat de les Planes, probablement dotada de m\u00e9s terres. Amb aquest canvi cal Trempat hauria retornat a mans de les Planes.<\/p>\n<p>Dels onze fills sabem que quatre van morir joves o infants. L&#8217;ordre amb que venen citats a l&#8217;acta de defunci\u00f3 d&#8217;en Miquel podria correspondre al de naixement: Ant\u00f2nia, Joan(\u2020), Felip, Maria, Josepa(\u2020), Filomena, Dolors(\u2020), Teresa(\u2020), Francesc, Llu\u00efsa i Francesca. No hem buscat exhaustivament informaci\u00f3 de tots els germans, per\u00f2 sabem que Filomena va casar-se amb en Joan Planas i Perram\u00f3n (desconeixem si hi podria haver alguna relaci\u00f3 de parentiu m\u00e9s o menys llunyana) i va morir el 1893 a Sant Mateu, als 40 anys i sense fills. Tamb\u00e9 que Francesc va casar-se el 1885 als 25 anys amb Ign\u00e0sia Esquius, tamb\u00e9 a Sant Mateu.<\/p>\n<p>El Miquel i la Maria Teresa van viure a cal Guardiola fins a la seva mort, ell el 1881 a l\u2019edat de 67 anys i ella el 1898 als 76.<\/p>\n<div style=\"width: 650px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Cal Guardiola.jpg\" width=\"640\" height=\"417\"><p class=\"wp-caption-text\">Cal Guardiola<\/p><\/div>\n<p><strong>Felip Planas i Carn\u00e9 i Rosa Bard\u00e9s i Sarri<\/strong><\/p>\n<p>El Felip va n\u00e9ixer el 1845 i va continuar amb la masoveria de cal Guardiola. De fet no se\u2019n va moure ni quan es va casar amb Rosa Bard\u00e9s Sarri. La Rosa era nada el 1850 a Enfesta, actualment terme de la Molsosa, al Solson\u00e8s, filla d\u2019Agust\u00ed Bard\u00e9s (o Verd\u00e9s) tamb\u00e9 d\u2019Enfesta o tal vegada de Biosca (la Segarra) i de Maria Sarri, de Llanera, terme de Tor\u00e0, tamb\u00e9 a la Segarra.<\/p>\n<p>Van tenir quatre fills: una nena que va morir en n\u00e9ixer el 1878, el Francisco el 1881, la Maria i l\u2019Agust\u00ed el 1886.<\/p>\n<p>La Rosa va morir el 1902 als 52 anys i el Felip el 1913 als 68. Tots dos a cal Guardiola. Cal suposar que la masoveria la va continuar el Francisco.<\/p>\n<p><strong>&nbsp;<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els Casal-Planas<\/strong><\/p>\n<div style=\"width: 331px\" class=\"wp-caption alignright\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/JoanCasaliMaria Vilalta_casament.jpg\" width=\"321\" height=\"262\"><p class=\"wp-caption-text\">Casament de Joan Casal i Maria Vilalta (1920)<\/p><\/div>\n<p>La Francesca Planas, filla del Miquel \u00ab<em>Trempat<\/em>\u00bb i germana del Felip, va casar-se amb Tom\u00e0s Casal Bajona, de S\u00faria, fill de Tom\u00e0s Casal i Raimunda Bajona. El Tom\u00e0s (pare) era andorr\u00e0, de la parr\u00f2quia d\u2019Encamp. La Francesca i el Tom\u00e0s varen tenir tres fills: Joan, Rafael i Maria. Joan \u00abJoanet\u00bb Casal Planas per\u00f2 va n\u00e9ixer a Sant Joan de Vilatorrada el 1896. Aix\u00ed que el Joanet Casal i l\u2019Agust\u00ed Planas eren cosins-germans. Els Casal, que eren fusters d\u2019ofici, van mantenir la nacionalitat andorrana durant molts anys fins que van renunciar-hi. A l\u2019arxiu familiar dels F\u00e0bregas es conserva una nota mecanografiada datada el 1881 que diu textualment \u00abnoms dels avis d\u2019Encamp, Nicolau Casal, Maria Casal, Encamp, casa Sant Ricart\u00bb.<\/p>\n<p>Joanet Casal va casar-se a Manresa el 1920 amb Maria Vilalta Perramon. Ella era filla de Llu\u00eds Vilalta Molin\u00e9, nat a Guissona i Montserrat Perramon, manresana. Van tenir dos fills: el Tom\u00e0s el 1921 i la Laieta el 1926.<\/p>\n<p>El Tom\u00e0s va casar-se el 1946 amb l\u2019Agneta Planas, filla de l\u2019Agust\u00ed i n\u00e9ta del Felip. Eren fills de cosins. L\u2019any sobre era la Laieta qui es casava amb el Joan F\u00e0bregas.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els Serra-Gras i els Vall\u00e8s-Ribera de S\u00faria<\/strong><\/p>\n<p>El Sebasti\u00e0 Serra i la Teresa Gras eren una parella de cal S\u00e0 de S\u00faria, tocant al terme de Call\u00fas, que van tenir un parell de xicots, el Tom\u00e0s, nat el 1845 i l\u2019Antoni. El Tom\u00e0s va casar-se amb la Mundeta Vall\u00e8s Ribera, una surienca nada el 1850, filla de Josep Vall\u00e8s i de Rosa Ribera. El Josep era de la Pobla de Claramunt i la Rosa de S\u00faria. Tenien una altra filla anomenada Maria.<\/p>\n<p>El Francisco Planas de ca l\u2019Agust\u00ed afirmava, no amb completa seguretat, que era un oficial carl\u00ed, sense poder precisar en quina guerra. Del Ton el seu germ\u00e0, hav\u00edem sentit alguna hist\u00f2ria referent a un militar carl\u00ed de la fam\u00edlia que hauria participat en dues guerres, a la primera per ideals, per\u00f2 de la segona n\u2019hauria sortit ben lucrat. S\u2019hauria tornat a casar o amistan\u00e7ar amb una segona dona m\u00e9s jove que ell. Segons el mateix relat un parent l\u2019hauria anat a visitar ja moribund i li hauria prom\u00e8s regalar-li un rellotge, la dona s\u2019encarregaria de desar-lo immediatament provocant el plany del malalt. El Francisco no recordava aquesta hist\u00f2ria, per\u00f2 en canvi en relatava una altra: va encarregar al seu gendre Tom\u00e0s d\u2019estellar una soca on hi va trobar amagades unes monedes. Tom\u00e0s, de bona fe, les va donar al sogre que se les va quedar sense fer-ne part\u00edcip al gendre. Es veu que despr\u00e9s li\u2019n feia mofa dient-li&nbsp; \u00ab<em>Tom\u00e0s! sempre ser\u00e0s&#8230;un Tom\u00e0s<\/em>\u00bb.<\/p>\n<p>La parella del Tom\u00e0s i la Mundeta van viure a S\u00faria i tenir cinc fills: el Quim (1878), el Ton (1880), la Ramona (nada el 1882 i morta el 1884), la Ramona (1888) i la Cileta (1891).<\/p>\n<p><strong> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium\" src=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Arbre cal Agusti.jpg\" width=\"630\" height=\"281\"><\/strong><\/p>\n<p><strong>Agust\u00ed Planas Bard\u00e9s i Ramona Serra Vall\u00e8s \u00abCa l\u2019Agust\u00ed\u00bb<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;Agust\u00ed va fer de mosso a les Planes i despr\u00e8s de masover. Es dedicava doncs a fer de pag\u00e8s. Durant l\u2019hivern treballava al bosc i preparava la terra per al cultiu.<\/p>\n<p>Per aquell temps els amos de les Planes s\u2019estaven a Manresa dedicats a altres negocis i l\u2019explotaci\u00f3 de la finca seria m\u00e9s secund\u00e0ria. Van al\u00e7ar una casa adjunta a la principal per a encabir-hi el masover, al lloc on abans hi havia estables. Durant anys aquesta casa fou coneguda com a \u00abca l\u2019Agust\u00ed\u00bb. Aqu\u00ed hi va viure amb la seva esposa Ramona Serra, amb qui s\u2019havia casat el 1917, i hi van n\u00e9ixer els seus fills i alguns n\u00e9ts. Van tenir el Joaquim, que va morir infant, el Francisco (1918), l\u2019Agneta (1922) i el Ton (1925). La Ramona va morir el 1938, de malaltia, a Barcelona, en plega Guerra Civil.<\/p>\n<div style=\"width: 346px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/CalAgustilesPlanes.jpg\" width=\"336\" height=\"448\"><p class=\"wp-caption-text\">La casa dels masovers a les Planes<\/p><\/div>\n<p>Les relacions entre els amos de les Planes \u2014els hereus van retornar a la casa pairal\u2014 i els masovers sempre van ser cordials. Altra volta referim el testimoni del Francisco. La<\/p>\n<p>mainada jugaven plegats: el Ton, el Josep, l\u2019Enric foren sempre grans amics i no s\u00f3n poques les trapelleries que se n\u2019expliquen del temps d\u2019infantesa (de vegades jugant innocentment amb les armes i explosius abandonats despr\u00e9s de la guerra) i joventut. Jugaven a futbol i anaven a ca\u00e7ar plegats. L\u2019entesa entre els grans tamb\u00e9 fou bona. En temps de confrontaci\u00f3 entre els sindicats agraris d\u2019amos i parcers, uns i altres van procurar per sobre de tot que l\u2019ambient general no els perjudiqu\u00e9s, aix\u00ed l\u2019Agust\u00ed es va afiliar a la Uni\u00f3 de Rabassaires \u2014altrament hauria estat mal vist\u2014 per\u00f2 sense involucrar-s\u2019hi activament. L\u2019amo de Les Planes d\u2019altra banda hauria hagut d\u2019exigir al masover \u00bc de la collita enfront del 1\/8 que la Uni\u00f3 reclamava. L\u2019acord salom\u00f2nic fou del 1\/6 que dur\u00e0 fins els \u00faltims temps.<\/p>\n<p>A mitjans dels anys cinquanta, juntament amb el seu hereu Francisco, casat el 1945 amb Carmeta Junyent, deixarien la masoveria per establir-se a cal Jepet de la Casa Nova. Aquest va \u00e9sser el nou \u00abCa l\u2019Agust\u00ed\u00bb fins als anys 90 quan la fam\u00edlia va bastir una casa de nova planta al Coll del Cargol. L\u2019Agust\u00ed ja no ho va veure, havia mort el 1976.<\/p>\n<p>Per completar el relat direm que el fill petit, el Ton, va casar-se el 1953 amb la Maria Vil\u00e0, de cal Vermell de Sant Joan de Vilatorrada.<\/p>\n<div style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Ramona Serra i Agust\u00ed Planas.jpg\" width=\"400\" height=\"282\"><p class=\"wp-caption-text\">Ramona Serra i Agust\u00ed Planas<\/p><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/Sant Mateu\/Ca l'Agust\u00ed.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/pdf.jpg\" alt=\"\" width=\"129\" height=\"129\"><\/a><\/p>\n<p><strong>Arbre geneal\u00f2gic de ca l&#8217;Agust\u00ed<\/strong><\/p>\n<p>Podeu accedir a l\u2019arbre geneal\u00f2gic interactiu polsant sobre aquesta imatge <a href=\"http:\/\/www.calvermell.cat\/webtrees\/index.php?ctype=gedcom&amp;ged=Cal%20Agusti.ged\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" title=\"Arbre geneal\u00f2gic de ca l'Agust\u00ed\" src=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/wp-content\/uploads\/gedcom.gif\" alt=\"\" width=\"50\" height=\"50\"><\/a><\/p>\n<p align=\"right\">&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Presentaci\u00f3 El treball que us presentem \u00e9s el fruit del que hem esbrinat fins ara sobre els ancestres de ca l\u2019Agust\u00ed de Sant Mateu de Bages. Necess\u00e0riament provisional i incomplet. La investigaci\u00f3 geneal\u00f2gica mai \u00e9s definitiva: un bon dia la &hellip; <a href=\"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=950\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":46,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"class_list":["post-950","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/950","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=950"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/950\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":996,"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/950\/revisions\/996"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/46"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=950"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}